| Tipus | Torres i dipòsits d'aigua |
| Període | Segle XIX |
|---|
| Autor | Josep Fontserè Mestre, m.o./ Clotet & Paricio (reforma) |
| Situació |
Wellington, 46-48 |
| Interès | Especial interès  |
Antic dipòsit d'aigua que servia per acumular i regular l'aigua que alimentava la cascada i els jardins del parc de la Ciutadella, situat al seu costat, tot i que administrativament inclòs a un altre districte. Va ser projectat l'any 1874, es va construir dos anys després, però no es va inaugurar fins al 1880. Es va inspirar en la "piscina mirabilis", cisterna excavada pels romans al golf de Nàpols. A la Ciutadella, però, l'aigua era a la teulada -i amb peixos, durant un temps-, i no a l'interior, com a aquella.
És un gran edifici de planta rectangular que se sosté mitjançant arcs paral·lels de mur de fàbrica d'un metre de gruix i volta de canó, amb una alçària de 14 metres i seixanta-cinc metres de profunditat. Exteriorment, és tot de maó vist, amb torres als extrems i arcades entre els contraforts, en un joc d'obertures que, malgrat les dimensions de l'edifici, li atorguen molta lleugeresa. Un jove Gaudí hi va exercir de calculista.
Durant els anys ha tingut moltes funcions. L'any 1888 va servir de Pavelló de la Mineria de l’Exposició Universal. Posteriorment, va fer funcions d'hospici, asil, magatzem de bombers i parc mòbil de la Guàrdia Urbana. Adquirit per l'ajuntament de Barcelona, fou rehabilitat l'any 1993 per ubicar-hi la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra. El projecte va ser dissenyat per Lluís Clotet i Ignacio Paricio, molt respectuós amb l'obra original, despullant-la de l'accessori, adaptant-la amb encert als nous usos, mitjançant claraboies i creant espais íntims per a la lectura en diversos nivells dins de les grandioses naus. Va començar a funcionar l'any 1999.