Església de Sant Pere
(Palau-sator - Baix Empordà)


Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2018)

Palau-sator - Església de Sant Pere

Palau-sator - Església de Sant Pere (Foto: Germà Garcia -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1995)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Plaça de l'Església
Situada extramurs, a l'extrem de migdia del poble, l'església de Sant Pere de Palu-sator té un origen molt antic. Està documentada des de l'any 944, en una donació que feren els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, a la seu de Girona. L'edifici que ens ha pervingut és fruit de diverses modificacions dutes a terme al llarg dels segles. L'estructura és bàsicament del romànic tardà, de la darreria del segle XII o del XIII. Té una sola nau, coberta a,b volta apuntada i capçada amb un absis semicircular, de volta ametllada. La porta és al frontis, i està formada per dos arcs adovellats de mig punt, en degradació. Damunt la porta hi ha una finestra de doble esqueixada semblant a la de l'absis. Al segle XVI es van construir les capelles laterals, el cor i la sagristia i, probablement al mateix temps, es va sobrealçar i fortificar la nau i també es va construir el comunidor, adossat al campanar de doble espadanya, des d'on es conjurava el mal temps. La capa d'arrebossat no deixa veure ben bé l'aparell, però allà on és visible s'observen filades de carreus de mida irregular, només desbastats. L'església va ser restaurada l'any 1943.

Com a curiositat, cal relatar que l'any 1968 l'artista Lluís Bosch Martí, sota l'impuls del rector Nicolau Moncunill, va pintar a l'absis un polèmic mural on, davant de Crist,es ballava una sardana i als costats apareixien personatges com Fidel Castro, el Che Guevara, Martin Luter King, John Kennedy o Salvador Espriu. Va durar poc més d'un mes, en ser destruït per un grup ultradretà el 4 de febrer de 1969.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català