| Tipus | Nucli urbà |
| Període | 1911-1929 |
| Situació |
Passeig de la Fosca |
La privilegiada platja de la Fosca, entre el Cap Gros i el promontori on s'alcen les restes del castell de Sant Esteve, es va convertir en centre d'estiueig durant les primeres dècades del segle XX. En aquells anys es van construir les primeres cases, encara solitàries, i ben aviat es va consolidar el passeig de la Fosca, just arran de la sorra. L'any 1912, es va inaugurar el primer hotel, de nom Geroglífic (sic), promogut per Remigi Tauler. A poc a poc, les primeres cases d'estil noucentista van començar a conviure harmoniosament amb noves construccions d'estil racionalista, sobretot després que s'acabés la carretera que unia la Fosca amb Palamós, l'any 1928. El boom turístic de la segona meitat del segle XX, va anar ampliant i desfigurant en gran mesura aquell espai idíl·lic el qual, malgrat tot, constitueix encara una de les cales amb més encant de la Costa Brava. L'arquitecte Duran Reynals va projectar diversos habitatges l'any 1945, provant de recuperar l'arquitectura popular catalana. Notable també és la casa ideada per Jordi Garcés Brusés, d'entre 2000 i 2003, pertanyent, com l'Hostal La Fosca, a la família Engelhorn.
Des del punt de vista històric, l'historiador Pere Trijueque* remunta el seu origen al segle XIII, com a part del senyoriu del castell de Sant Esteve. En aquella època es comptaven set masos i el barri tenia una gran extensió. Fins que, l'any 1428, es va dividir en dues parts, coincidint amb la separació dels termes de Sant Joan i Palamós. La platja i la major part de masos van quedar, tanmateix, dins el terme de Sant Joan, juntament amb S'Alguer i la platja de Castell. Fins a començament del segle XX, amb la construcció dels primers xalets, el paisatge de la Fosca era essencialment format per camps de conreu, vinyes i zones de bosc. L'augment de les segones residències va propiciar que el sector costaner es dividís en dos barris: el de Dalt, amb la caleta de Sa Tamardia i el barri de Baix, a la platja gran, separats pel camí Vell de la Fosca.
*Trijueque, Pere: Palamós pedra a pedra, rajol a rajol, (2010)