Ermita de Sant Joan de Maldanell
(Maldà - Urgell)
Maldà - Sant Joan de Maldanell (Foto: Albert Esteves, 2018)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | 1888-1910 |
| Situació | Accés des del Mas de Maldanell. Ctra. a Vallbona, km 1,5 |
La primitiva església de Maldanell estava situada als peus del castell del mateix nom, que es trobava dalt d'una enorme roca pròxima a l'ermita moderna. D'aquell conjunt format pel petit vilatge, el castell i l'església se n'han trobat unes poques restes de materials escampades pel tossal. Dalt de la roca encara és distingible la capçalera de l'església romànica.
El castell de Maldanell està documentat des de 1082, sempre lligat al castell de Maldà. A l'edat mitjana va arribar a constituir-se una parròquia pròpia tot i que de seguida va passar a ser sufragània de Santa Maria de Maldà. Cap al segle XIV l'indret va quedar deshabitat tot i l'església es va mantenir en peu fins al segle XVII.
L'any 1905, mossèn Joan Torra va impulsar la construcció d'una nova capella, la qual als anys setanta es trobava molt malmesa, amb la coberta i la part alta del frontis esfondrades. Va ser restaurada l'any 1980 segons projecte de l'arquitecte Daniel Gelabert, mercès a l'esforç dels veïns del poble. És un edifici de planta rectangular, amb portal de mig punt i rosassa, en un frontis de coronament escalonat. Criden l'atenció les dues claraboies laterals que, vista des del darrere, fan que sembli una església "amb orelles".
S'ha de dir que l'indret, des del qual es gaudeix d'unes esplèndides panoràmiques, té un accés fàcil, però costa de trobar a causa de la manca d'indicadors.
El castell de Maldanell està documentat des de 1082, sempre lligat al castell de Maldà. A l'edat mitjana va arribar a constituir-se una parròquia pròpia tot i que de seguida va passar a ser sufragània de Santa Maria de Maldà. Cap al segle XIV l'indret va quedar deshabitat tot i l'església es va mantenir en peu fins al segle XVII.
L'any 1905, mossèn Joan Torra va impulsar la construcció d'una nova capella, la qual als anys setanta es trobava molt malmesa, amb la coberta i la part alta del frontis esfondrades. Va ser restaurada l'any 1980 segons projecte de l'arquitecte Daniel Gelabert, mercès a l'esforç dels veïns del poble. És un edifici de planta rectangular, amb portal de mig punt i rosassa, en un frontis de coronament escalonat. Criden l'atenció les dues claraboies laterals que, vista des del darrere, fan que sembli una església "amb orelles".
S'ha de dir que l'indret, des del qual es gaudeix d'unes esplèndides panoràmiques, té un accés fàcil, però costa de trobar a causa de la manca d'indicadors.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí