Església de Sant Joan
(Vilassar de Mar - Maresme)


Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1996)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Albert Esteves, 2021)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Albert Esteves, 2021)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Albert Esteves, 2007)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Albert Esteves, 2021)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1996)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan (Foto: Albert Esteves, 2021)

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan. Interior

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan. Interior

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan. Església antiga

Vilassar de Mar - Església de Sant Joan. Església antiga



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilNoucentisme
AutorJosep Maria Ribas Casas
Situació Plaça de l'Església
InterèsEspecial interès Interessant
El nucli marítim de Vilassar té el seu origen a cavall dels segles XVI i XVII, quan algunes famílies s'instal·laren a la platja, al costat de les barraques dels pescadors. A causa dels perills de la pirateria, van haver de fortificar les cases amb torres de defensa. Amb el pas dels anys i la remissió del perill corsari, el nucli va anar creixent i, a començament del segle XVIII, superava ja a les 200 persones. El fet de no comptar amb església pròpia els obligava a desplaçar-se fins a Sant Genís, a Vilassar de Dalt, i per això van demanar al bisbe permís per construir-la.

L'església de Sant Joan de Vilassar va ser iniciada el 1727, però les obres es van anar allargant i no es va poder consagrar fins a l'any 1745. Uns quants anys després, el 1777, s'erigia en Vicaria Perpètua. L'any 1936 va patir els estralls de l'onada anticlerical i tot el seu mobiliari litúrgic va ser cremat. També es va esfondrar la cúpula. Acabada la guerra es va decidir emprendre la construcció d'un nou temple, respectant, de l’església antiga, únicament la portalada barroca i el campanar. Les obres es van iniciar l'any 1942 i es van enllestir el 1945.

El portal, típica mostra del barroc popular àmpliament estès durant el segle XVIII, presenta ornaments amb motiu pescador, com un relleu on figura Jesús caminant sobre les aigües, amb una barca amb sant Pere i altres personatges. La torre campanar respon igualment a una estructura corrent a l'època, tot i que poc freqüent al Maresme, amb un primer nivell de planta quadrada que esdevé octogonal als pisos superiors. Pel que fa a l'edifici de nova planta, palesa una clara influència de l'arquitectura renaixentista florentina, una tendència molt habitual dins del Noucentisme.

L'interior del temple és decorat amb pintures de Josep Obiols, Enric Monserdà, Joan Commeleran, Jordi Vila Rufas i, a la cripta, hi ha frescos de Leonci Quera.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP