Can Ricart (Barcelona - Provençals del Poblenou - Barcelonès)


Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2018)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Can Ricart

Barcelona - Can Ricart (Foto: Albert Esteves, 2019)



TipusEdifici industrial o agrícola
PeríodeSegle XIX
AutorJosep Oriol Bernadet
Situació Carrer del Marroc, 17-67 / Carrer Emília Coranty, 5-37
InterèsEspecial interès Interessant
L'origen de Can Ricart es remunta a mitjan segle XIX quan el solar, fins llavors d'ús agrícola, va ser adquirit pel fabricant d'estampats de cotó, Jaume Ricart i Guitar (1853). Aquell mateix any es va signar el projecte de la fàbrica, executat per Josep Oriol Bernadet (Alfar, Girona, 1811-1860). La construcció de l'establiment fabril es va allargar, tanmateix, fins a l'any 1884. És, juntament amb Can Batlló, el conjunt industrial més notable i més antic, que es conserva a Barcelona.

Tal com indiquen en un article Mercè Tatjer i Marta Urbiola*, Josep Oriol i Bernadet projectà per a Jaume Ricart un conjunt fabril de trets neoclàssics, amb unitat estilística i compost amb forta simetria, encara que molt econòmic pel que fa a la incorporació dels elements ornamentals característics d’aquell estil. A banda d’aquest segell acadèmic –no en va Can Ricart fou, possiblement, una de les primeres construccions fabrils dissenyades per un titulat per San Fernando–, la prioritat era, naturalment, desenvolupar un programa funcional, que podem qualificar de relativament innovador, en adaptar els diferents elements del conjunt al procés mecànic de tractament del teixit i de l’estampació, així com a l’elaboració dels tints i a la fabricació pròpia dels corrons de coure i al disseny i dibuix de mostres per estampar les teles.

A la mort de Josep Oriol es va encarregar de les obres Josep Fontserè i Mestre, al qual es deu la construcció de la torre i d’un edifici exempt on s’instal·laren els corrons d’estampar. El recinte va mantenir la seva estructura arquitectònica original, amb la torre del rellotge, de secció quadrada, i la xemeneia d’obra vista com a elements més característics, fins ben entrat el segle XX. A la dècada dels anys vint, la fàbrica va passar a formar part del grup tèxtil de la família Bertrand i Serra i poc després algunes naus van començar a ser llogades per a altres activitats industrials. Actualment, després d'anys de reivindicació per a la conservació d'aquest patrimoni, el conjunt segueix a l'espera que es concreti el seu futur.

*Mercè Tatjer Mir, Marta Urbiola: Josep Oriol i Bernadet i la fàbrica de Can Ricart, Barcelona quaderns d'història, núm. 14, 2008.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP