| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle XIX |
|---|
| Estil | Historicisme |
|---|
| Autor | Francisco de Paula Villar Lozano (atrib), Magí Rius Mulet (atrib.), Enric Fatjó Torras (atrib.) |
| Situació |
Montalegre, 4 |
Edifici neoromànic construït entre els anys 1875 i 1887, alçat damunt d'una planta baixa. Una escala de pedra, també de trets medievalistes condueix a la porta d'accés, amb arquivoltes i capitells esculpits. La nau està coberta amb volta de mocador, de quatre trams. És destacable la tribuna, amb grans arcades lobulades i baranes calades, i la capçalera semicircular, il·luminada amb òculs i creus vidriades. Hi ha quatre mènsules en forma d'àngels que sostenen els escuts de Catalunya i de sant Jordi.
Si bé el projecte de façanes de l'edifici conventual del segle XIX va ser dut a terme per Josep Simó, sembla que la capella nova es deu al seu substitut, Francisco de Paula Lozano, tot i que la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte Magí Rius o bé, segons les fonts, Enric Fatjó.
En el procés de restauració i adaptació a nous usos -2026-, s'han descobert rajoles decorades i les restes de dos grans forns medievals al seu subsòl, que confirmen el lloc com un antic centre de producció de ceràmica i materials constructius, a més d'altres troballes diverses, en un espai que s'ha anat transformant al llarg de set segles, ocupat de manera ininterrompuda.