Castell de Montpalau
(Pineda de Mar - Maresme)


Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Maite Sújar, 1997)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)

Pineda - Castell de Montpalau

Pineda - Castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)

Pineda - Panoràmica des del castell de Montpalau

Pineda - Panoràmica des del castell de Montpalau (Foto: Ferran Artigas , 2021)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Turó de Montpalau. Accés per un camí de terra des de Can Martorell
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls.

Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona. Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII).

De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta quadrada. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català