Llotja de Mar: Escultures dels Continents (Barcelona - Pla de Palau - Barcelonès)


Barcelona - Llotja de Mar Escultures dels continents 2

Barcelona - Llotja de Mar Escultures dels continents 2

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Europa

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Europa (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Àsia

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Àsia (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Àfrica

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Àfrica (Foto: Albert Esteves, 2006)

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Amèrica

Barcelona - Llotja de Mar: Escultures dels continents. Amèrica (Foto: Albert Esteves, 2006)



TipusArt Públic
PeríodeSegle XIX
EstilNeoclassicisme
AutorFrancesc Bover / Manuel Oliver
Situació Passeig d'Isabel II, 1
Als angles del pati de la Llotja hi ha quatre fornícules que allotgen sengles escultures al·legòriques als quatre continents. Van ser executades l'any 1802. Les escultures corresponents a Europa i Àsia van ser encarregades a Francesc Bover (Corbera de Llobregat, 1769 - 1831) -no confondre amb el seu fill, Josep Bover, que té té obra a la Llotja- i les d'Àfrica i Amèrica, a Manuel Oliver, un escultor del qual es té molt poca informació. Tot dos es poden considerar membres de la darrera generació barroca, ja en trànsit cap un neoclassicisme que en aquestes obres és força palès.

Podem veure com Europa, amb corona reial, està simbolitzada per un llibre i una òliba, símbols del coneixement i la saviesa. La representació d'Àsia, amb una àmfora repleta, un collaret de perles i els fruits de les espècies fa referència a l'abundor dels seus productes luxosos. Àfrica està simbolitzada per una dona amb una cornucòpia, una màscara felina i un casc amb testa d'elefant. Amèrica es representa amb una dona nua, capçada amb un ostentós capell de plomes. Tot plegat és un reflex de la visió eurocèntrica que es tenia del món a començament del segle XIX.

Feliu Elias, al seu llibre "L'Escultura Catalana Moderna", de 1926, és força crític amb la qualitat d'aquestes escultures i diu textualment "...completarien la decoració d'aquest pati si no fossin tan dolentes. Dolentes i tot, seríem del parer que hom les hi conservés sempre com a testimoni d'un moment en què Catalunya produïa escultors d'una força tan gran com Campeny, alhora que una decadència ens feia caure l'escultura en mans tan ineptes com les dels dos artistes que esculpiren les quatre imatges en qüestió".
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP