Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Barcelona - Esquerra Baixa de l'Eixample - Barcelonès)


Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins). Casal carrer Enric Granados

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins). Casal carrer Enric Granados (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins)

Barcelona - Església de Sant Gaietà (els Teatins) (Foto: Anna Corcoll, 2020)



TipusEdifici religiós
Període1940-1975
EstilHistoricisme
AutorManuel Puig Janer
Situació Carrer Consell de Cent, 293
La primera església dels teatins a Barcelona fou la de la plaça Santa Anna, a l'actual Portal de l'Àngel, beneïda el 1670. El convent havia estat obert el 1666. L'orde va ser fundat el 1524 per Sant Gaietà de Thiene a Roma.

Puig Janer es va inspirar en "les clàssiques esglésies del barroc teatí", segons resa el plafó ceràmic instal·lat a l'interior de l'edifici, iniciat el 1947 i inaugurat el 1955. Hi intervingueren Ricard Fradera en les pintures de la cúpula, que representen les glòries de sant Gaietà, i les del presbiteri, amb la narració de la visió del sant de 1517 del lliurament del nen a ell mateix per part de la Verge; Josep Viladomat en l'estàtua de l'altar i Francesc Sitjar en la de la Immaculada, en les dels quatre evangelistes de les petxines de la cúpula i en els relleus de l'arc del presbiteri. El decorador fou Modest Batlle i l'aparellador, Josep Coll. La capella del Santíssim fou ornada per Antoni Gorgues.

De façana clàssica i austera, però ric interior, amb aquest desplegament decoratiu o l'ampli ús de marbres de diferents tipus i procedències.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP