Torre de l'Aigua
(Sabadell | Centre històric - Vallès Occidental)

La Torre de l'Aigua és, segurament, l'edifici més emblemàtic de la ciutat; fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu. S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del Ripoll, prop de la carretera de Caldes.

Es va acabar de construir el 1918, i va entrar en funcionament quatre anys més tard, per tal de solucionar els problemes de subministrament d'aigua que el creixement demogràfic de la segona dècada del segle XX havia propiciat. L'objectiu: acumular l'aigua extreta dels pous del riu Ripoll.

La va planejar l'enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas. Va ser realitzada, però, segons un projecte de Lluís Homs Moncusí i amb la direcció d'obres de l'arquitecte municipal Josep Renom i Costa. Estructuralment, remet als models alemanys. Dins l'arquitectura local, és significativa pel fet que es tracta d'una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat. Està constituïda per vuit pilars, disposats en forma de tronc de piràmide, i estan units pels diferents trams de l'escala helicoidal que hi dona accés. Els pilars sostenen el cos elevat, de secció ortogonal i cobert per un xapitell de vuit plements. Al damunt del dipòsit hi ha el mirador, amb una obertura a cada costat, de forma rectangular amb la part superior lleugerament arquejada, i protegides per balcons de ferro.

Uns equips de bombes hi pugen l'aigua dels pous del riu. Des del nivell a pla d'entrada fins dalt, sobre la bolla que corona la cúpula, té 50 m. Té una capacitat de 293,5 m³. La torre va deixar de funcionar com a tal el 1967. Des de l'any 2000, compta amb il·luminació nocturna.

És un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya".

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí