Recinte Torribera
(Santa Coloma de Gramenet - Barcelonès)


Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera (Foto: CEDIP, 1997)

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera

Santa Coloma de Gramenet - Recinte Torribera (Foto: Josep Maria Ardèvol, 1997)

Santa Coloma de Gramenet - Masia Torribera

Santa Coloma de Gramenet - Masia Torribera (Foto: Josep de Cabanyes -Arxiu fotogràfic C.E.C.-, 1930)



TipusEdifici públic
Període1911-1929
EstilNoucentisme
AutorJosep M. Pericas Morros/ Rafael Masó Valentí
Situació Prat de la Riba, 171
A la vall Carcerenya, prop de la Torre Pallaresa, hi ha l'antiga masia de Torribera, documentada des del segle XV, coneguda també amb el nom de Can Setantí. Els terrenys van ser adquirits el 1916 per la Diputació de Barcelona per ubicar-hi un conjunt d'edificis destinats a sanatori mental.

El projecte, inscrit dins els valors conceptuals i estètics del noucentisme, data de 1917. El conjunt està format per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, i la casa del director, formen un espai urbanístic de ciutat-jardí estructurada d'acord amb la topografia del terreny i segons un eix de simetria.

Els edificis més interessants són la casa del director, amb una concepció lligada a l'arquitectura de tradició rural, i el pavelló de porteria, amb la façana revestida de pedra i estuc i estructurada simètricament en relació amb el gran portal d'accés, que té una magnífica porta de forja.
L'antiga masia és situada en un dels extrems del recinte. Hi ha també una capella neoromànica, amb un campanar poligonal coronat per un airós pinacle i el treball pictòric a l'interior de Llucià Costa. Va unida al pavelló de serveis generals per un arc pont.

La idea inicial va anar canviant al llarg del temps per circumstàncies diverses i, finalment, fou Pericas qui en prengué les regnes, fet que comporta una major austeritat. Així i tot, l'arquitecte està amatent als detalls, com ara el paviment hidràulic.

Va quedar inacabat, però als anys setanta, es van afegir diversos cossos, trencant la unitat estilística.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català