Can Garcini
(Barcelona | El Guinardó - Barcelonès)


Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Albert Esteves, 2021)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: cartell reivindicatiu in situ)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: cartell reivindicatiu in situ)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: cartell reivindicatiu in situ)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: cartell reivindicatiu in situ)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, entre 1890-1914)

Barcelona - Can Garcini

Barcelona - Can Garcini (Foto: Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, entre 1890-1914)



TipusMasia
PeríodeSegle XVIII
Situació Carrer Xiprer, 40-46
Masia documentada des de començament del segle XVIII, coneguda també amb el nom de Torre de la Concepció. Se sap que l'any 1739 la tenia en emfiteusi Joan Gordi, del qual va passar al seu fill Bartomeu, mort l'any 1796. Qui li va donar nom va ser Josep Gaietà Garcini, que la va adquirir l'any 1802 i que, l'any següent, va fer construir una capella dedicada a la Immaculada Concepció. L'any 1822, la propietat va ser venuda a Salvador Mas Riber i el 1828 al notari Joan Puiggarí. Aquest darrer la va permutar, l'any 1832, per una finca propietat de Maria Manuel de Magarola. Posteriorment va passar al seu fill, Manuel de Miquel i Magarola, fins que la va heretar el nebot d'aquest, Lluís Ferran d'Alòs, primer marquès de Dou, els fills del qual la ven vendre, l'any 1999, a la immobiliària Núñez i Navarro. L'any 2018, després d'una important mobilització popular, va passar a mans de l'Ajuntament.

L'edifici, malgrat la seva accidentada història i el seu abandonament, conserva la seva estructura original amb poques alteracions. La llotja lateral, d'arcs de mig punt, és un dels seus elements més característics.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català