Torre Sobirana d'Horta
(Barcelona | Horta Nord - Collserola - Barcelonès)

Antiga torre de guaita i de defensa, posteriorment integrada al casal dels marquesos d'Alfarràs, dins l'actual parc del Laberint. Segons Emília Pagès, els seus orígens es remunten al segle XI, quan es bastí una torre massissa de pedra, transformada al segle XII, època en què es va afegir un recinte anular concèntric i diverses estances annexes. El primer propietari conegut és Pere Marquès, notari de Barcelona, qui, cap a la fi del segle XIV, la va vendre a Berenguer Serra. L'any 1377, va passar a mans de Jaume de Vallseca, família que la va posseir fins al segle XVII, amb la qual cosa la torre es va passar a conèixer com a torre de Vallseca. L'any 1622, era propietat de la seu barcelonina. Al segle XVIII era de la família Llupià, de la qual va passar a la família Desvalls. Josep Antoni Desvalls va ser el que va transformar l'antiga torre en un palau senyorial.

Exteriorment, només es pot veure la part superior de la torre, sobresortint de la teulada del palau, però a l'interior es conserva tota la seva estructura juntament amb els recintes medievals annexos. La planta és circular i està ancorada sobre la roca viva. Té un diàmetre de 4,5 m, amb un gruix de paret d'1,3 m. La coberta interior és una volta de quart d'esfera.

Entre 2022 i 2024 s'hi han fet treballs de restauració, amb projecte de Joan Nogué i Txema Onzain.


Pagès, Emília: Catalunya Romànica. El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Enciclopèdia Catalana, volum XX, 1992

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí