| Tipus | Edifici residencial |
| Període | 1940-1975 |
|---|
| Estil | Estils contemporanis |
|---|
| Autor | Lluís Vilaseca Forcada, eng. |
| Situació |
Carrer Santa Eulàlia, 240 |
És un dels edificis icònics del barri de Santa Eulàlia, tant per la seva situació privilegiada, davant de l'església, com per la potència i dimensions de la seva façana, amb el seu característic color granat. En el seu interior, l'espai de representació va ser decorat amb luxe, ambientat amb diverses obres artístiques -mosaics, relleus, murals-, al gust de l'època, com ara les de Silicor (Joan Rifà).
Va ser la seu central de l'empresa Vanguard, fundada als anys cinquanta del segle passat per Joan Abelló i Joan Cahué, una de les marques punteres en la fabricació de calculadores i aparells de ràdio i televisió durant els anys seixanta i setanta. Va fer suspensió de pagaments l'any 1981 i es va extingir pocs anys després. L'any 1969 havia estat distingida com a empresa modelo.
Després d'haver estat seu d'oficines de lloguer, inversors alemanys el volien reconvertir en hotel, projecte aturat encara el 2025. En aquest procés, es va malmetre el contingut artístic, com ha passat a altres llocs -vestíbuls d'edificis residencials o d'oficines de Barcelona, per exemple- per la desprotecció patrimonial de les obres d'aquest període, encara avui.
Els Ponsich, propietaris de la masia de Ca n'Alós-erigida a inicis del segle XVIII-, havien anat venent les seves terres de conreu a la primera meitat del segle XX a diversos promotors immobiliaris i, finalment, la mateixa masia, el 1969, a l'empresari Cahué. Aquest va aconseguir enderrocar-la el 1973 per situar-hi l'aparcament de la fàbrica, fet que corrobora, de nou, la indiferència endèmica i general respecte al patrimoni.