Edifici de Catalana de Gas (Barcelona - Santa Anna - Barcelonès)


Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas, plànol façana (Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)

Barcelona - Edifici de Catalana de Gas, plànol façana (Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona)



TipusEdifici administratiu o institucional
Període1888-1910
EstilEclecticisme
AutorJosep Domènech Estapà
Situació Carrer Portal de l'Àngel 20-22
InterèsEspecial interès Interessant
Edifici construït entre 1893 i 1895 com a seu de la Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas, constituïda l'any 1843 i dirigida a finals de segle per Josep Mansana, una cosina del qual estava casada amb l'arquitecte Josep Domènech Estapà (Tarragona, 1858 - 1917), a qui s'encarregà el projecte de la nova seu.

Aquest edifici constitueix una de les obres més representatives d'aquest arquitecte, que practicava un eclecticisme amb marca pròpia coetani però allunyat del modernisme, tot i beure en molts casos de les mateixes fonts. En aquest cas, l'arquitecte s'aproxima a l'esperit del secessionisme vienès, mantenint-se fidel, tanmateix, als seus esquemes personals palesats en obres anteriors, com la Reial Acadèmia de Ciències i Arts. En tot cas, la seva estètica se situa a gran distància de l'historicisme que havia proliferat en les dècades anteriors o també de l'eclecticisme acadèmic i convencional que inundava la nova Barcelona de la fi del vuit-cents.

Formalment, la façana s'estructura de manera simètrica amb un cos central on hi ha l'entrada principal i la balconada de pedra. Al seu damunt s'obre una galeria amb fines columnes. Es corona amb un frontó d'arc rebaixat amb el timpà esculpit amb motius vegetals geometritzats. Als seus extrems hi ha dos cossos laterals a manera de torres, amb les cobertes corbades.
  • Si voleu aportar més imatges o informació d’aquest element, cliqueu aquí

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de CEDIP