Església de Sant Lluc
(Ulldecona - Montsià)

Església construïda entre 1373 i 1421 que substituïa una de més antiga, alçada quan la població, originalment situada al costat del castell, es va traslladar a la vall, l'any 1274. Aquesta església es va mantenir dempeus mentre al seu voltant es construïa la nova, les obres de la qual es van allargar fins a mitjan segle XV. Sembla que el projecte inicial preveia una església més llarga i el campanar es va quedar a mitges i només va ser coronat el 1817. Al segle XVIII es va afegir la sagristia i la capella del Santíssim, segons projecte de l'arquitecte valencià Bartomeu Ribelles Dalmau (1743-1795).

L'edifici té una sola nau, coberta amb volta de creueria, amb quatre capelles laterals a cada costat i cinc més disposades al voltant de l'absis poligonal. La porta està situada a la façana que dona a la plaça, ocupant l'espai d'una capella, protegida per un porxo. És un portal d'arc apuntat, amb tres arquivoltes que descansen sobre fines columnes amb capitells esculpits amb formes vegetals i figures humanes. Als peus de la nau hi ha el cor, que facilita l'accés al campanar.

Segons l'estudi de Victòria Almuni, cal parlar de dos períodes diferenciats, entre els quals sembla haver existit una interrupció i un canvi de plantejament. La primera fase correspondria a l'espai del presbiteri, mentre que la nau correspondria a un segon moment constructiu. És possible que la consagració de l'edifici, l'any 1421, es realitzés quan es van acabar les obres del presbiteri. Això donaria a la nau una cronologia tardana, tot i que no es devia allargar més enllà dels darrers anys del segle XV o primers del XVI.

La làpida fundacional del temple esmenta Bernat de Montpaó, comanador hospitaler d'Ulldecona, com l'encarregat de dipositar la primera pedra en l'inici de la construcció, el 2 de maig de 1373. A partir de la mateixa làpida, el professor Jacobo Vidal* presenta el picapedrer Domingo Prunyonosa com el principal executor de la part més antiga, amb Antoni Guarc com a possible col·laborador. I atribueix al mestre Guillem Saera -tal com plantejava Almuni,- la segona fase. Aquests artesans, al costat d'altres, es van moure entre València i Catalunya, treballant tant en esglèsies grans com en modestes, pel que mostren diverses concomitàncies.


*Vidal Franquet, Jacobo: Domingo Prunyonosa i Guillem Saera, mestres a Sant Lluc d'Ulldecona. Recerca, 20, 2024

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí