Catedral de Barcelona
(Barcelona | Catedral de Barcelona - Barcelonès)

La ciutat de Barcelona compta amb una catedral, probablement des del segle IV. Aquella primitiva basílica paleocristiana, malmesa amb la ràtzia d'Almansor, va sobreviure fins a l'any 1046, quan el comte Ramon Berenguer i va emprendre la construcció de la denominada catedral romànica, consagrada l'any 1058.

Damunt dels fonaments d'aquella antiga construcció es va alçar l'actual catedral gòtica, substituint progressivament l'antic temple romànic. Està dedicada a Santa Eulàlia i a la Santa Creu. Va ser iniciada l'any 1298, sota el regnat de Jaume II i el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí i les obres es van allargar durant els segles XIV i XV. En una primera etapa es va construir l'absis, amb les seves capelles, el presbiteri, la cripta i el creuer, i també es va iniciar el claustre. Posteriorment es van construir les tres naus fins a l'alçada del rerecor, amb les seves capelles laterals i es va concloure el claustre. I finalment es va tancar la part del frontis, amb la base del cimbori i es va deixar la façana sense concloure. Així va restar durant segles fins que, a finals del segle XIX, es van enllestir la façana i el cimbori, amb criteris historicistes, però clarament inspirats en la traça conservada del denominat mestre Carlí, que havia deixat fet el projecte, conservat a l'Arxiu Capitular.

El temple consta de tres naus de la mateixa alçada, dividides en quatre trams, cobertes amb voltes de creueria ogival, i un absis poligonal amb deambulatori i nou capelles radials. La nau central té el doble d'amplada que les laterals. Els contraforts exteriors possibiliten l'existència de capelles laterals, damunt les quals es situen les tribunes. Les dues torres campanar s'integren interiorment com els braços d'un fals creuer. Adossat a la nau hi ha el claustre, amb quatre galeries d'un sol nivell.Un tret original del temple és que el cimbori està situat als peus de la nau, al costat de l'entrada principal.

L'any 1390 va iniciar-se les obres del cor, que ocupa bona part de la nau central, que compta amb un destacat cadirat i un rerecor renaixentista, promogut per l'emperador Carles V quan va decidir celebrar a la catedral el XIX capítol de l'orde del Toisó d'Or.

La catedral de Barcelona constitueix un dels edificis més destacats de Catalunya, amb un extraordinari repertori d'elements artístics d'època gòtica, renaixentista i moderna.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí