Can Torrent (Can Gratacós)
(Sant Boi de Llobregat - Baix Llobregat)


Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós (Foto: Albert Esteves, 2006)

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós (Foto: enviada per Francesc Gratacós, mitjan segle XX)

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós (Foto: enviada per Francesc Gratacós, mitjan segle XX)

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós (Foto: Albert Esteves, 2006)

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós

Sant Boi de Llobregat - Can Gratacós (Foto: Albert Esteves, 2006)



TipusEdifici residencial
Període1911-1929
EstilNoucentisme
Situació Pi i Margall, 182 / Eusebi Güell
Va ser construïda el 1919 com a residència de Narcís Gratacós. El seu aspecte senyorial s'accentua amb l'escalinata que dona accés a la porta principal. L'edifici està format per dos cossos de planta baixa i pis i dos més d'una sola planta, amb una torre-mirador de planta quadrada i coberta a quatre aigües. La façana principal té en el seu eix un portal rectangular sota el balcó amb balustres del primer pis. La porta que s'obre al balcó es corona amb un arc de mig punt amb el seu interior decorat amb estuc. Les finestres dels dos costats són d'arc escarser. El coronament s'efectua amb un ampit mixt. Va ser reformat el 1994 i convertit en restaurant.

Francesc Gratacós afegeix la següent informació:
En referència a la llegenda que surt al costat de les fotografies que publiqueu, fer-vos saber que la residència del meu avi, mai no va ser d’estiueig. Va ser construïda el 1919 i acabada en 2 anys i mig com a residència de caps de setmana i totes les festes.
La residència d’estiueig encara existeix i es troba al Port de la Selva, d’on era el meu avi. El 25 d’agost del 1951 va morir, amb 72 anys, a conseqüència d’una operació mal feta d’extirpació d’un ronyó.
Quan el meu avui va arribar als 60 llargs, va fer de la torre la seva residència permanent, deixant el pis del passeig de Gràcia, núm. 127 als fills, així com el despatx a la rambla de Catalunya, núm. 108.
Poc després de la seva mort, i després d’una sèrie d’històries dramàtiques va estar uns anys tancada, usurpada més tard pels fills d’un gendre del meu avui, recuperada pel meu pare cap al 1980, i venuda al 1992. Després de 2 anys d’obres, es va reinaugurar com a Restaurant Le Petit Chateau.
La casa de la meva família, mai no es va dir Can Gratacós, sinó Can Torrent, segon cognom del meu avui, ja que Gratacós li semblava ridícul. El nom complet del meu avi era Narcís Lluís Gratacós Torrent, havent-se fet conegut per arreu com a Lluís Torrent
.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català