Cementiri Municipal
(Girona | Vista Alegre - Montilivi - Palau - Gironès)


Girona - Cementiri

Girona - Cementiri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Capella del cementiri

Girona - Capella del cementiri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri

Girona - Cementiri (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri. Tanca exterior

Girona - Cementiri. Tanca exterior (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri. Memorial als caiguts de la Primera Divisió de Navarra

Girona - Cementiri. Memorial als caiguts de la Primera Divisió de Navarra (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri. Memorial als defensors de Girona

Girona - Cementiri. Memorial als defensors de Girona (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri. Sepulcre del Governador Militar

Girona - Cementiri. Sepulcre del Governador Militar (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Cementiri

Girona - Cementiri (Foto: Marcel·lí Gausachs -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1915-30)



TipusArt funerari
PeríodeSegle XIX
Situació Crtra. Sant Feliu de Guíxols
En època medieval, els cementiris estaven situats dins dels nuclis urbans, al costat de esglésies. Era el cas de Girona, on hi havia diversos cementiris, un davant la porta dels Apòstols de la catedral un altre al voltant de l'absis de la mateixa catedral, un la plaça de Sant Fèlix, un davant l'església del Mercadal, un altre a la plaça de Santa Llúcia i un altre extramurs (l'anomenat cementiri del Rei, al carrer del Carme).

L'any 1829, seguint les teories higienistes que aconsellaven la construcció dels cementiris allunyats dels pobles i ciutats, es va construir un cementiri municipal prop del veïnat de Vila-roja, al sud del nucli urbà. I allà es van traslladar molts dels difunts enterrats a les esglésies de la ciutat. La construcció del nou recinte va ser impulsada per la nova burgesia gironina, que volia reflectir la seva puixança econòmica erigint monumentals panteons i sepultures artístiques.

Recórrer el cementiri de Girona és passejar-se pels segles XIX i XX seguint les tendències artístiques que es van anar succeint al llarg del temps, des del neoclassicisme, estil del qual n'és un clar exponent la capella, construïda el 1851, passant per les modes medievalistes o neoegípcies, fins arribar al noucentisme de les primeres dècades del segle passat. De 1919 és la tanca exterior, obra del reputat arquitecte noucentista Rafael Massó.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català