Casa de la Ciutat
(Barcelona | Casa de la Ciutat - Barcelonès)


Barcelona - Casa de la Ciutat

Barcelona - Casa de la Ciutat (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Casa de la Ciutat

Barcelona - Casa de la Ciutat (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusEdifici administratiu o institucional
Situació Plaça de Sant Jaume, 1
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
La institució municipal barcelonina té el seu origen l'any 1249. Inicialment, no disposava d'un edifici propi i les reunions del Consell de Cent se celebraven al convent de Santa Caterina i després al de Sant Francesc d'Assís. No va ser fins al 1369 que es va adquirir la casa de l'escrivà Simó Oller, al carrer de Regomir, per convertir-la en Casa de la Ciutat.

L'edifici va ser transformat i ampliat amb noves dependències, la primera de les quals fou el Saló de Cent, construït entre 1371 i 1373. Posteriorment, es va construir el pati i l'escala i, a partir de 1399, es va dur a terme la façana gòtica, encarada al carrer de la Ciutat (la plaça Sant Jaume encara no existia), però una mica reculada, formant una placeta, per donar-li visibilitat.

A partir del segle XVI es va modificar el Saló del Trentenari, una construcció que ja devia existir al segle XIV, que es va ampliar absorbint les cases veïnes i es va dotar de sumptuosos portals renaixentistes. També es va remodelar el pati interior, amb galeria alta i escala monumental.

L'any 1823, l'Ajuntament va decidir enderrocar el convent i l'església de Sant Jaume, i altres edificis veïns, per obrir el carrer Ferran i la plaça Sant Jaume. I es va dotar l'edifici d'un nou cos amb façana encarada al Palau de la Generalitat, obra que es va dur a terme entre 1831-47. La façana gòtica va estar a punt de ser derruïda i es va salvar gràcies a la pressió popular. L'any 1860 es va engrandir el Saló de Cent i es va edificar el Saló de la Reina Regent. I l'any 1894 es va fer l'escala d'Honor, modificada l'any 1929, quan es va fer també la claraboia.

La necessitat d'espai va fer que, a partir de 1928 s'ampliés el conjunt amb la construcció de l'Edifici Nou, obra d'Antoni Falguera. I encara l'any 1970 es va fer una nova ampliació, en aquest cas amb un nou edifici de concepció moderna -el Novíssim- projectat per Llorenç García-Barbón i Enric Giralt i decorat per Josep M. Subirachs, un edifici que va ser escapçat en la darrera reforma, de l'any 1994, destinada a millorar la connexió i harmonitzar el conjunt amb el seu entorn, projecte dut a terme per Manuel Brullet.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català