Nucli antic de Duesaigües
(Duesaigües - Baix Camp)

El poble es coneixia antigament amb el nom de Dosaigües, i prové del fet d'estar situat a la confluència de dues torrenteres. Va formar part, des de finals del segle XII, de la baronia d'Escornalbou, la qual, al segle XIII, va passar a pertànyer a l'arquebisbat de Tarragona. L'any 1354, l'arquebisbe Arnau Sescomes va concedir per a construir-hi una església, substituïda, el 1753, per un temple més gran. A mitjan segle XIX, Pascual Madoz diu que tiene 120 casas, distribuidas en tres calles y dos plazuelas; una igl. parr. (San Damián y San Cosme), y un cementerio próximo á la población. El 1925, el filantrop Eduard Toda i Güell va cedir al poble les aigües de la font de Vilamanya.

El nucli antic està format per una desena d'illes de cases que conformen carrers estrets i revirats, amb diverses cases -les més antigues del segle XVII- que conserven elements antics, portals adovellats i finestres emmarcades amb pedra.

Un dels atractius arquitectònics de Duesaigües són els dos viaductes, situats a banda i banda dl poble, que permeten el pas de la via fèrria sobre els barrancs dels Masos i d'en Seula, Van ser alçats l'any 1893.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí