Nucli antic de la Febró
(La Febró - Baix Camp)


Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2020)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2020)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2020)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Febró

La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

Un carrer de La Febró

Un carrer de La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

Un carrer de La Febró

Un carrer de La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

Un carrer de La Febró

Un carrer de La Febró (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Febró - Llinda amb símbol d'ofici (1802)

La Febró - Llinda amb símbol d'ofici (1802) (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Febró - Font i abeurador

La Febró - Font i abeurador (Foto: Albert Esteves, 2025)

Un carrer de La Febró

Un carrer de La Febró (Foto: Antoni Maymó -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1945-65)

La Febró

La Febró (Foto: Rossend Flaquer -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1907-30)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Rossend Flaquer -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1907-30)

Panoràmica de La Febró

Panoràmica de La Febró (Foto: Rossend Flaquer -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1907-30)



TipusConjunt urbanístic
Situació Crtra. T-704, km 30
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
El lloc de la Febró és esmentat per primer cop en un document de 1163. Als seus inicis estava inclòs en la carta de poblament de Siurana, de l'any 1153. El nom antic Febror derivaria, segons Coromines, de villa fabrorum (vila dels artesans), tot i que la tradició popular diu que prové d'unes febres malignes que hi hagué als primers anys d'existència del poble. Fins al segle XIX es coneixia també com la Febrosa. Segurament depenia de Capafonts i, de fet, la seva església en va ser sufragània, almenys fins al segle XVII. Sempre va ser un poble petit. L'any 1497 consten només 2 focs i, entre els segles XVI i XVIII, entre 10 i 18. El seu màxim es va assolir a mitjan segle XVIII, quan es va construir la nova església.

El nucli urbà és molt reduït, amb prou feines una seixantena de cases, la major part ocupades només com a segona residència, agrupades en uns pocs carrers i una plaça. Algunes cases conserven elements antics, la major part del segle XIX, com un portal adovellat amb símbol d'ofici de picapedrer, del 1802.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català