Castell de Palau-Sacosta (Torres de Palau)
(Girona | Vista Alegre - Montilivi - Palau - Gironès)


Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 1995)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Agents rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2017)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Agents rurals -invarquit.cultura.gencat.cat-, 2017)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Albert Esteves, 2025)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Anònima -INSPAI-Diputació de Girona-, 1911-44)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Carles Mitjà -INSPAI-Diputació de Girona-, 1985)

Girona - Castell de Palau-Sacosta

Girona - Castell de Palau-Sacosta (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1924)



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Carrer de l'Església de Sant Miquel
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Castell construït l'any 1495, probablement fruit de la reforma d'un castell o casal més antic, del qual se n'haurien aprofitat algunes estructures. En tot casa, hi ha una inscripció que diu Casa feta per Mossèn Johan Cerriera Batlla General. Any 1495. Aquest Joan Sarriera va tenir un gran protagonisme durant la guerra civil catalana del segle XV, en la qual actuà al costat de la Generalitat i va ser nomenat batlle general de Catalunya. L'any 1471 es canvià de bàndol i es posà al servei del rei Joan II, que el va confirmar en el càrrec. Va emparentar amb la poderosa nissaga dels Margarit gràcies al seu casament amb Violant de Margarit i Bertran.

El castell, més aviat un palau senyorial, és un gran edifici de planta quadrada articulat al voltant d'un pati central, des del qual s'accedeix a una galeria volada de pedra. A dos cantons oposats hi sengles torres, una de planta quadrada, que es correspon amb la part més antiga del conjunt, i l'altra de planta rodona. Els salons de la planta noble conserven els enteixinats renaixentistes. A la façana principal hi ha un portal adovellat de mig punt, protegit per un matacà a la planta superior.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català