Seu Vella. La Canonja
(Lleida / La Suda - Segrià)

La casa dels canonges de la seu lleidatana es va instituir l'any 1168. Tanmateix, l'edifici de la canonja és fruit d'un llarg procés constructiu que s'inicia a finals del segle XII i abasta fins al segle XVI. Durant els segles de màxim esplendor (XIV-XVI), la Canonja era centre de vida religiosa, litúrgica i organitzativa de la catedral. Amb la guerra de Successió (1707), tot el conjunt va ser transformat en caserna militar, la qual cosa va provocar la pèrdua de patrimoni i la decadència de l’ús religiós.

L'espai que ocupa s'ha identificat amb Santa Maria l'Antiga, la primera església construïda tot just culminada la conquesta. Quan es va culminar l'obra de la Seu, el 1278, es va transformar i va servir per acollir les dependències i les institucions del Capítol. Una de les naus està associada a la Pia Almoina, però també hi havia la sala capitular, la degania i l'arxiu. Les sales, cobertes amb volta de canó apuntat, són actualment espais diàfans destinats als nous usos de la Seu.

Durant alguns anys, els edificis de l'antiga Canonja van ser utilitzats com a casa d'exercicis espirituals i se'ls va afegir un tercer pis, eliminat durant les obres de restauració del recinte. La Pia Almoina estava decorada amb pintures murals, actualment conservades al Museu de Lleida.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí