Santa Maria de Lleida (Seu Vella)
(Lleida / La Suda - Segrià)


Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella. Maqueta

Lleida - Seu Vella. Maqueta (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Juli Soler Santaló -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1890-1910)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Carles Fargas -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1919)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Juli Soler Santaló -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1890-1910)

Lleida - Seu Vella

Lleida - Seu Vella (Foto: Anònima -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1889-1916)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
EstilRomànic
AutorPere de Coma / Pere de Penafreta /S Guillem d’Erill, Pere i Guillem Seguer, Jaume Cascalls / Bartomeu de Robió, Guillem Solivella / Carlí, Rotlli Gautier i Bertran de la Borda
Situació Turó de la Suda
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
La Seu Vella de Lleida és un dels conjunts monumentals més importants de Catalunya. Construïda principalment entre els segles XII i XIV, al turó que domina la ciutat, al costat del castell, constitueix un un magnífic exemple de l'estil de transició entre el romànic i el gòtic.

Va ser iniciada el 1193, amb la primera pedra posada el 1203 per encàrrec del bisbe Gombau de Camporrells i sota direcció de Pere de Coma, sobre l’emplaçament d’una antiga mesquita, seguint el patró de la reconquesta cristiana. Va ser consagrada el 1278, però les obres es van allargar fins a finals del segle XIV amb l’execució del cimbori i el claustre. Al llarg dels segles XVI i XVIII, la Seu Vella va patir notables transformacions: va ser fortificada i, arran de la guerra de Successió, el 1714, convertida en caserna militar fins a mitjan segle XX, quan s’inicià la restauració i recuperació patrimonial.

Arquitectònicament, és un edifici de planta basilical romànica, de creu llatina, amb tres naus, capçalera triabsidal i transsepte, de proporcions monumentals. El romànic resta patent en la solidesa i sobrietat estructural. El gòtic s’introdueix progressivament amb l'adopció de les voltes de creueria i especialment al claustre, un dels més grans i espectaculars d’Europa, d’ubicació inusual al peu de la nau principal. Tot plegat reflecteix la interacció entre les tradicions locals i la influència europea que s'introdueix al segle XIII a través del Císter, així com el context de creixement urbà, consolidació del poder eclesiàstic i voluntat d’expressar esplendor artística i representativitat ciutadana.

Esment apart mereixen les capelles, afegides pels bisbes com a panteons nobiliaris, al llarg del segle XIV, com la de la Concepció (dels Colom), la de l’Epifania (dels Requesens), la de Jesús (dels Sescomes) o la de Sant Pere (dels Montcada). Dissortadament, la major part de la seva riquesa artística es va perdre quan la Seu va passar a tenir funcions militars.

Destaca l’escultura, especialment als capitells i portalades (de l'Anunciata, Major, Fillols), considerada paradigmàtica de l’Escola de Lleida pel detall narratiu i l'estil naturalista. Conserva vestigis de pintura mural romànica i gòtica d’extraordinària qualitat tècnica, ara majoritàriament al museu de Lleida.

En definitiva, la Seu Vella de Lleida és un referent del diàleg entre el romànic i el gòtic català constituint una síntesi arquitectònica excepcional on s'entrellacen elements estructurals i decoratius de tots dos estils, d'un extraordinari valor històric, arquitectònic i artístic.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català