Castell de la Suda
(Lleida / La Suda - Segrià)

El Castell de la Suda (o Castell del Rei) és una fortalesa d’origen islàmic situada al turó de Lleida, amb una posició estratègica que domina la ciutat i la plana del Segre. La seva fundació es remunta al segle IX, durant el període de l’emirat de Còrdova, com a part del sistema defensiu de la Marca Superior. Després de la conquesta cristiana per part de Ramon Berenguer IV, el 1149, el castell esdevingué residència reial i seu del poder feudal a la Corona d’Aragó.

Durant l’edat mitjana, va ser escenari d’esdeveniments rellevants, com el casament de Berenguer IV amb Peronella d'Aragó (1150), les Corts de Lleida (1214) o la resistència durant la Guerra dels Segadors (segle XVII). Amb el temps, perdé importància militar i va ser parcialment destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1812, quan, convertit en polvorí, va patir una greu explosió. Des de 2011, després d'una important restauració, el castell i el seu centre d'interpretació són visitables.

Des del punt de vista arquitectònic cal tenir en compte que el nucli originari era una alcassaba andalusina, d'estructura i traça islàmica. Tenia una planta irregular adaptada al terreny escarpat, típica de l’arquitectura militar califal i taifa, amb torres quadrangulars, originalment articulada al voltant d'un pati central. Els paraments eren de tàpia (amb còdols i morter de calç) i reforços de maçoneria. Comptava amb aljubs i cisternes, cobertes amb voltes de canó, essencials durant els setges.

El castell va ser molt reformat després de la conquesta. Durant el regnat de Jaume I es van substituir les cobertes de fusta per sostres de pedra i Pere el Cerimoniós hi va fer construir estances luxoses i una capella. A causa dels estralls de 1812 i de 1936, de tot el conjunt només en resta l'ala meridional, formada per un cos allargat, amb torres de planta rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior. El seu aspecte actual respon a les reformes efectuades a mitjan segle XIII, tot i que algunes de les obertures són de l'època en què es va fer servir de caserna.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí