Castell de la Suda
(Lleida / La Suda - Segrià)


Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell de la Suda

Lleida - Castell de la Suda (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Castell i Seu Vella quan eren quarter militar

Lleida - Castell i Seu Vella quan eren quarter militar



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Turó de la Suda
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
El Castell de la Suda (o Castell del Rei) és una fortalesa d’origen islàmic situada al turó de Lleida, amb una posició estratègica que domina la ciutat i la plana del Segre. La seva fundació es remunta al segle IX, durant el període de l’emirat de Còrdova, com a part del sistema defensiu de la Marca Superior. Després de la conquesta cristiana per part de Ramon Berenguer IV, el 1149, el castell esdevingué residència reial i seu del poder feudal a la Corona d’Aragó.

Durant l’edat mitjana, va ser escenari d’esdeveniments rellevants, com el casament de Berenguer IV amb Peronella d'Aragó (1150), les Corts de Lleida (1214) o la resistència durant la Guerra dels Segadors (segle XVII). Amb el temps, perdé importància militar i va ser parcialment destruït durant la Guerra del Francès, l'any 1812, quan, convertit en polvorí, va patir una greu explosió. Des de 2011, després d'una important restauració, el castell i el seu centre d'interpretació són visitables.

Des del punt de vista arquitectònic cal tenir en compte que el nucli originari era una alcassaba andalusina, d'estructura i traça islàmica. Tenia una planta irregular adaptada al terreny escarpat, típica de l’arquitectura militar califal i taifa, amb torres quadrangulars, originalment articulada al voltant d'un pati central. Els paraments eren de tàpia (amb còdols i morter de calç) i reforços de maçoneria. Comptava amb aljubs i cisternes, cobertes amb voltes de canó, essencials durant els setges.

El castell va ser molt reformat després de la conquesta. Durant el regnat de Jaume I es van substituir les cobertes de fusta per sostres de pedra i Pere el Cerimoniós hi va fer construir estances luxoses i una capella. A causa dels estralls de 1812 i de 1936, de tot el conjunt només en resta l'ala meridional, formada per un cos allargat, amb torres de planta rectangular i contraforts a la banda interior i a l'exterior. El seu aspecte actual respon a les reformes efectuades a mitjan segle XIII, tot i que algunes de les obertures són de l'època en què es va fer servir de caserna.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català