Església de Sant Llorenç
(Lleida / Sant Llorenç - Segrià)

Situada al centre urbà de Lleida, l'església de Sant Llorenç és, tot i el seu origen romànic, un edifici genèricament gòtic, fruit de les radicals transformacions dutes a terme als segles XIV i XV sobre l'antiga estructura romànica. Llavors es van ampliar les naus d'una a tres, la del sud amb capelles, es van adossar capelles rectangulars a l'absis, es va fer una nova portada i es va alçar el seu magnífic campanar de torre.

Des del punt de vista històric, l'església és esmentada, ja com a parroquial, des de 1168. Hi ha una hipòtesi fonamentada, però no documentada, de que fos erigida al lloc on hi havia hagut una mesquita. A partir de la seva ampliació i reforma, en època gòtica, mercès a les generoses donacions de famílies ennoblides com els Gallart, els Montsuar o els Rodera, entre d'altres, va esdevenir la parròquia més important de la ciutat, després de la Seu Vella. I és aquí on es van traslladar els seus canonges quan aquella fou convertida en caserna militar, i el bisbe la convertí en catedral fins a la construcció de la Seu Nova, el 1781.

L'església romànica del segle XII era d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada reforçada per arcs torals i acabada amb absis semicircular elevat pel presbiteri, sota el qual s’ubica una cripta única en el context medieval lleidatà. El sistema de semicolumnes adossades, basaments llisos i capitells troncocònics recorda els models de la pròpia Seu Vella. Durant el segle XIV es van afegir dues naus laterals gòtiques (Santa Bàrbara i Santa Llúcia), cobertes amb voltes simples de creueria i absis propis, precedides per grans arcs apuntats oberts als gruixuts murs romànics. Entre finals del XIV i principis del XV es va incorporar la nau de Santa Úrsula, també gòtica, promoguda per la família Gallart, i la torre campanar octogonal annexa a la nau meridional. Aquesta torre, de planta prismàtica i tres cossos, recorda la de la Seu Vella.

L’església acull quatre importants retaules de pedra policromada, fruit de l’Escola de Lleida del segle XIV i XV, tractats en fitxes específiques, igual que alguns sepulcres monumentals de les famílies donants. També s'exposa la marededeu dels Fillols, procedent de la porta homònima de la Seu Vella, del segle XIV, una taula de sant Blai, de Jaume Ferrer, de 1450 i una imatge de sant Jaume procedent de Montclar d'Urgell, del segle XV. D'època moderna destaca el sant Crist de Josep Llimona, de 1920.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí