Església de Sant Martí
(Lleida / Sant Llorenç - Segrià)

Església construïda durant la segona meitat del segle XIII, coetània, per tant, de la de Sant Llorenç, dins d'un estil encara romànic però que comença a palesar trets del primer gòtic. Hi hagué, tanmateix, un temple més antic, documentat des de 1165 que va ser, originàriament, l'església parroquial del raval sorgit al costat del portal de Montsó, ja en època sarraïna.

És un edifici de nau única, coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb arcs torals que descansen sobre columnes semicirculars de capitells llisos. Està capçada amb un absis semicircular que té, al seu interior, set arcs de mig punt suportats amb columnes cilíndriques els capitells de les quals estan decorats amb motius vegetals i zoomòrfics. La porta original és a la banda de migdia. És d'arc de mig punt, ressaltada amb un ampla arquivolta i un guardapols motllurat decorat amb formes de punta de diamant.

A partir del segle XIV, l'església va esdevenir capella de l'estudi general de Lleida. Això va propiciar que s'hi afegissin capelles, a banda i banda de l'absis, ja d'estil gòtic, a mode de transsepte. A parir de 1648 va quedar abandonada i es va fer servir de caserna i, al segle XIX, de presó. Els anys 1892-93, a instàncies del bisbe Messeguer, es va emprendre la restauració de l'església, dirigida per l'arquitecte Celestí Campmany. En aquesta restauració es va incorporar, a la façana de ponent, una porta romànica procedent de l'església del Tormillo (Osca), a la qual s'accedeix per una escala que salva el desnivell. L'ornamentació d'aquesta porta es pot vincular a l'escola de Lleida, del segle XIII. També el campanar d'espadanya és un afegit de la restauració de finals del segle XIX.

Entre 1997 i 2007 va ser la seu del Museu Diocesà de Lleida.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí