La Paeria
(Lleida / Major-Cavallers - Segrià)

L’edifici de la Paeria*, seu del govern municipal de Lleida, és una peça singular del gòtic civil català, amb una estratigrafia arquitectònica complexa que reflecteix, tant l’evolució de les funcions institucionals de la ciutat, com els successius moments estètics que l’han anat transformant.

Originàriament, va ser construït, a inicis del segle XIII, com a residència senyorial per a Arnau Sanaüja. L'any 1383, va ser adquirit per la Paeria per convertir-se en seu del govern municipal. Va ser reformat entre 1470 i 1475 i ampliat l'any 1599. Al segle XVIII es va fer una remunta de dos pisos i, el 1868, s'hi va afegir la façana neoclàssica de l'av. Blondel. Entre els any 1929 i 1932, es va efectuar una profunda reforma -gairebé una reconstrucció-, dirigida per l'arquitecte Ramon Argilés, que va retornar a l'edifici el seu esperit originari, amb alguns afegits historicistes, com el portal o la galeria, inspirats en el palau dels marquesos de la Floresta, de Tàrrega (vegeu enllaç). Es van enderrocar les cases número 1 i 3 del carrer Major, per ampliar la plaça i es va afegir, al costat dret de la façana, una torre de quatre pisos coronada amb una galeria. Malgrat això, l'edifici conserva encara la rotunditat i la severitat de l’arquitectura romànica tardana, amb murs de carreus de pedra sorrenca ben escairats i una concepció volumètrica sòbria, especialment a la planta baixa.

L'edifici està organitzat a l'entorn d’un pati central de planta quadrada, una composició que anticipa els casals gòtics catalans dels segles XIV-XV, però manté una distribució fidel als esquemes romànics. El seu element més emblemàtic és la façana principal, a la plaça de la Paeria, estructurada en tres nivells i resolta amb un rigor compositiu molt avançat a l'època. Presenta un sòcol massís amb portada d’arc de mig punt adovellat, de factura moderna, una planta noble amb finestres coronelles trilobulades, i un pis superior -fruit també de la reconstrucció del segle XX- concebut a tall de galeria, coronada amb un ràfec sobresortit. Sota la galeria hi ha una imposta ornamentada amb mènsules esculpides. Tot l'aparell escultòric original, i en especial els capitells de les finestres coronelles, amb decoració de temàtic vegetal, es poden relacionar amb l'escola escultòrica lleidatana de finals del segle XIII. Són elements originals els escuts que hi ha damunt la porta i el plafó de la Taula de Canvis, del segle XVI.

Tanmateix, on millor s'ha conservat l'estructura del segle XIII és a la planta baixa, suportada amb arcs apuntats, algun dels qual és reforçat amb un altre arc al seu damunt. Més tard, el 1486, s'hi va situar la presó, amb estances separades per a homes i dones, i una estança coneguda com la Morra, per als condemnats a mort. Encara es poden veure alguns grafits fets pels presos.

Pel que fa a la restauració del segle XX -tot i el seu esperit historicista-, va tenir l'encert d'eliminar els afegitons que desdibuixaven l'edifici i de retornar-li l'esperit representatiu que ostentava en època medieval, conservant, en la mesura del que era possible, bona part dels elements originals. La façana del riu Segre, del segle XIX, però remodelada al 1929, la tractem en fitxa apart.

A la sala noble de la Paeria es conserva el retaule gòtic del segle XV conegut com la Verge dels Paers, tractat també en fitxa específica.

La denomiació “paer” (del llatí “patiari”, que vol dir home de pau) prové del privilegi atorgat el 1264 a la ciutat pel rei Jaume I.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí