Palau Requesens o dels Papiol-Guimerà
(Barcelona | Sant Just - Barcelonès)

Construït al segle XIII sobre la muralla romana, va ser el palau senyorial més important de la Barcelona medieval. La major part de l'obra conservada correspon a una reforma del segle XV, modificada de nou al XVIII, època a la qual pertanyen els balcons. De l'edifici romànic es conserven les finestres coronelles obertes al mur edificat sobre la muralla. El palau s'estructura al voltant d'un pati interior amb escala descoberta que duu a la planta noble, on hi ha la característica llotja gòtica. És la seu de l'Acadèmia de Bones Lletres.

Tradicionalment s'ha considerat que va ser el palau de Galceran de Requesens i Santacoloma, governador general de Catalunya. Però, segons recents investigacions de Joan Bellsolell¹, el palau del llinatge Requesens no és aquest, sinó la casa Llauder -nom d'uns propietaris posteriors-, situada entre els carrers Arlet i Hèrcules. La confusió ve donada pel fet de que la casa annexa, al núm. 4 del carrer Bisbe Caçador, va ser adquirit a Hug Joan Fiveller de Palou, l'any 1486, per Galceran de Requesens i Joan de Soler, primer comte de Palamós, fill de l'altre Galceran. Això va donar peu a creure que el palau de Bones Lletres, situat just al costat, va ser dels Requesens, quan en realitat va pertànyer als Papiol-Guimerà, senyors del castell del Papiol².

En efecte, a mitjan segle XV, el palau era propietat del conseller en cap de Barcelona, Ramon Desplà i de la seva esposa, Francina de Gualbes. Aquesta es va casar en segones noces amb Joan Galceran I de Papiol i el palau va passar al seu fill, Joan Galceran II de Papiol. L'any 1525, una néta d'aquest, Beatriu de Marimon i de Papiol es va casar amb Francesc de Guimerà i de Llorac, senyor de Llorac. Els seus descendents van adoptar el cognom Guimerà-Papiol. L'any 1662 va haver de ser venut en subhasta pública i va anara canviant de mans fins que, entre 1746 i 1750, quan era propietat del canonge Josep Nadal-Ferrer i Golorons, va ser objecte d'una important reforma dirigida pel mestre de cases Genís Molist. Posteriorment, va passar, per deixa testamentària, a diverses institucions eclesiàstiques fins que, amb la desamortització, va passar a mans de l'Estat. L'any 1914, l'Acadèmia de les Bones Lletres vas demanar-ne l'usdefruit. Va ser objecte de rehabilitació l'any 1950 per part d'Adolf Florensa (frontis de la muralla) i de nou, als anys 60, a càrrec de Camil Pallàs (interior i planta baixa de la torre).

Sembla que la falsa atribució als Requesens és dels anys 1950, coincidint amb les restauracions historicistes d'Adolf Florensa. A part de desfer una bona part de les reformes del segle XVIII, promogudes pel canonge Nadal, va donar un aspecte "presentable" a una de les ales del palau que donava a la muralla romana, la façana de la qual va ser enderrocada perquè sobresortia d'aquesta, quedant així com una casa de nines².

¹Palau, Maria: La Barcelona renaixentista ignorada. Entrevista a Joan Bellsolell, Avui, 5/11/2025
² Octavià Alexandre

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí