Catedral de Lleida (Seu Nova)
(Lleida / Seu Nova-Av.Blondel - Segrià)

Amb l'ocupació de Lleida per l'exèrcit borbònic, l'any 1707, la Seu Vella va ser convertida en caserna militar i la seu episcopal es va traslladar, provisionalment,a l'església de Sant Llorenç. Després d'intentar infructuosament recuperar l'antiga Seu, Carles III va donar permís i part del finançament per construir una catedral de nova planta davant de l'antic hospital de Santa Maria, projectada pel prestigiós enginyer militar Pedro Martín Cermeño (Melilla, 1722 - 1790). La primera pedra es va col·locar l'any 1761. Les obres, dirigides per Francesco Sabatini, es van allargar fins l'any 1781, any en què va ser consagrada tot i que encara es feren treballs fins l'any 1790. L'any 1808 va ser incendiada per les tropes franceses que prèviament l'havien espoliat. Pitjor va ser la crema de 1936 que va suposar la pèrdua del cadirat del cor de Lluís Bonifàs (1774) i diversos retaules del segle XVIII.

El temple és un interessant exemple de l'estil barroc classicista, construït tot ell amb pedra grisenca. La façana, flanquejada per dues grans torres i oberta amb un porxo amb tres arcs de mig punt, és d'influència renaixentista. Té una planta de saló molt diàfana, dividida en tres naus separades per grans pilars i cobertes amb voltes bufades. Compta amb 4 capelles laterals i una girola, on s'obren 7 capelles més.

El presbiteri està decorat amb pintures de Josep Serrasanta (1954-55). S'hi venera la Mare de Déu del Blau (1447), l'únic element procedent de la Seu Vella (veure enllaç). Cal destacar el cadirat del cor, del segle XIX, procedent de l'església de San Marcos de Toledo.

Entre les capelles destaca la del Baptisteri amb una pintura sobre fusta de Carme Benet (2007); la capella de Santa Cecília, obra de Jaume Perelló (1964); la de la Sagrada Família, amb un retaule de Francisco Clavera i una pintura de Ràfols-Casamada (1959); la de Sant Anastasi, amb un retaule dissenyat per Lluís Domènech (1961) i una talla del segle XVIII; les capelles de la Mare de Déu del Pilar (1960) i de Lourdes (1963), obra dels germans Navarro, de Saragossa; i la capella de la Verge de Montserrat, amb pintures murals de Josep Obiols (1956). Esment apart mereixen la Dormició de la Mare de Déu, obra de Jaume Perelló, i el Calvari del pas processional fet per Modest Gené, obres ambdues de l'any 1960.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí