Portada de l'església de la Sang
(Lleida / Seu Nova-Av.Blondel - Segrià)


Lleida - Portada de l'església de la Sang

Lleida - Portada de l'església de la Sang (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Col·legi Cor de Maria

Lleida - Col·legi Cor de Maria (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Església de la Sang

Lleida - Església de la Sang (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Portada de l'església de la Sang

Lleida - Portada de l'església de la Sang (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Portada de l'església de la Sang

Lleida - Portada de l'església de la Sang (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Portada de l'església de la Sang

Lleida - Portada de l'església de la Sang (Foto: Albert Esteves, 2025)

Lleida - Església de la Sang

Lleida - Església de la Sang (Foto: Jaume Biosca -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1924)

Lleida - Portada de l'església de la Sang. Postal antiga

Lleida - Portada de l'església de la Sang. Postal antiga



TipusPortals, arcs, llindes
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
Situació Carrer de Sant Antoni, 50
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Quan es va construir l'església de la Puríssima Sang, entre els anys 1875 i 1881, es va tenir l'encert de conservar la portada plateresca que havia format part del convent dels Antonians, situat en aquest mateix indret fins a la dissolució de l'orde, l'any 1788. Després va passar als Hospitalers fins que, l'any 1803, la capella va ser adquirida per la Congregació de la Puríssima Sang. L’any 1925, la Congregació va cedir als jesuïtes l’usdefruit de la capella.

La portada és d'estil renaixentista. L'obertura, d'arc de mig punt molt treballat, està presidida per l'escut de l'orde antoniana i emmarcada per dues pilastres decorades amb relleus i, al seu costat, frisos verticals amb més elements esculpits, entre els quals hi podem veure elements militars. A l'entaulament hi ha tres fornícules, que allotjaven a sant Antoni Abat, al centre, flanquejat per altres dos sants.

Ha estat atribuïda, sense cap prova, a Damià Forment, a Gil Morlanes i a Diego de Siloé. Segons l'expert en art renaixentista, Joan Yeguas, l'obra és d'un autor anònim més tardà. Es pot datar entre 1560 i 15750 i combina el concepte de l'horror vacui que provoca l'exageració d'elements decoratius, amb la introducció de les formes clàssiques, que a tes comarques ponentines no s'esdevé fins a mitjan segle XVI.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català