| Tipus | Edifici religiós |
| Període | Segle X a XII |
|---|
| Estil | Romànic |
| Situació |
Carrer Priorat / Carrer Quintana |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El monument més important de Cervià de Ter és, sens dubte, el monestir romànic de Santa Maria, un priorat benedictí fundat per Silvi Llobet, senyor de Cervià, i la seva muller Adalets, l'any 1053. Tot i la seva dependència dels senyors de Cervià, va quedar sotmès al monestir italià de Sant Miquel de la Clusa, fins al segle XVI, quan es va vincular a Santa Maria de Riudaura. Al segle XVIII va passar a dependre de Sant Pau del Camp, de Barcelona, fins a la desamortització de 1835, quan va ser adquirit per un particular i habilitat com a masia. Està situat extramurs del nucli medieval i al seu costat es van alçar, cap al segle XVI, algunes masies. L'any 1981 va ser adquirit per l'Ajuntament i actualment està completament restaurat.
Al llarg dels segles, el monestir ha estat objecte de diverses transformacions, especialment el clos monàstic. Els àmbits més interessants són l'església, que tractem en fitxa apart, i el claustre. Aquest conserva dues ales que podrien ser d'època romànica, mentre que les altres dues, porxades, són posteriors. Alguns autors creuen que són del segle XIV però, segons Montsalvatge, són de mitjan segle XVIII. Al voltant del claustre hi havia les sales monàstiques, que han estat rehabilitades per a noves funcions socials. Al costat del monestir hi havia un espai clos, amb un gran portal presidit per una capelleta, construït al segle XVIII.