Església de Sant Pere
(Alcanó - Segrià)


Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Albert Esteves, 2025)

Alcanó - Església de Sant Pere (Salvany 1921

Alcanó - Església de Sant Pere (Salvany 1921 (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1921)

Alcanó - Església de Sant Pere

Alcanó - Església de Sant Pere (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya-, 1921)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorAgustí Biscarri, m.o.; Miquel Batiste, m.o.; Josep Miquel , m.o.
Situació Plaça de Sant Pere
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L'any 1208, el bisbe de Lleida, Gombau de Camporrells, llavors senyor del lloc, va cedir als monjos de Sant Ruf els seus drets amb l'autorització per alçar-hi una església. Per tradició oral, se sap que aquesta primitiva església, era en el lloc de la casa coneguda actualment com "Cal Mingo o antic cafè". Aquesta església va ser substituïda, al segle XVIII, per un nou temple barroc que pogués donar cabuda a tots els fidels, després de l'important creixement demogràfic assolit a l'època.

L'obra va ser adjudicada als mestres de cases lleidatans Agustí Biscarri, Miquel Batiste i Josep Miquel i es va iniciar l'any 1752. En la construcció es van aprofitar materials de l'església antiga i l'obra es va enllestir en poca anys. Va ser beneïda l'any 1758.

És un edifici barroc classicista, de tres naus, amb capelles laterals, transsepte i cúpula sobre el creuer. La nau central està coberta amb volta de canó amb llunetes i de creueria les laterals. L'absis és poligonal i el campanar té un primer tram quadrat i un segon cos octogonal, coronat amb una balustrada. La façana té perfil corbat mixtilini, típicament barroc, i està presidida per una portada monumental. Aquesta té una obertura de mig punt flanquejada amb columnes cilíndriques de capitell jònic. Damunt la porta apareix un singular cilindre que travessa les impostes i es corona amb una magolla, la qual fa de suport a la imatge de sant Miquel Arcàngel.

L'any 1936 va ser saquejada i es van perdre els seus dos magnífics retaules barrocs.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català