Llindes amb símbols
(Celrà - Gironès)


Celrà - Cal doctor Romagós

Celrà - Cal doctor Romagós (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Carrer de Santa Cristina. Esmotxadura conopial

Celrà - Carrer de Santa Cristina. Esmotxadura conopial (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Llinda amb símbol

Celrà - Llinda amb símbol (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Carrer Major

Celrà - Carrer Major (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Carrer Major

Celrà - Carrer Major (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Can Barca

Celrà - Can Barca (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Carrer de Santa Cristina, 4

Celrà - Carrer de Santa Cristina, 4 (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Carrer de Santa Cristina, 4

Celrà - Carrer de Santa Cristina, 4 (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Llinda amb símbol

Celrà - Llinda amb símbol (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Can Quel de l'Estanc

Celrà - Can Quel de l'Estanc (Foto: Albert Esteves, 2025)

Celrà - Baixada de la Doma. Símbols d'ofici, 1724

Celrà - Baixada de la Doma. Símbols d'ofici, 1724 (Foto: Albert Esteves, 2025)



TipusPortals, arcs, llindes
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Carrers del nucli antic
El costum de posar marques simbòliques a les portes i finestres de les cases, especialment a les llindes, va ser molt estès entre els segles XVI i XVIII. Molt sovint eren marques apotropaïques (del grec apotrépein, “allunyar”), és a dir destinats a allunyar els esperits malignes i els mals averanys. Els més antics són esmotxadures d'arquet conopial amb un floró a l'interior. Això va evolucionar cap a relleus de punta convexa amb formes vegetals que, després, es van coronar amb creus per evocar un Calvari.

A Celrà es conserven un bon nombre de marques d'aquesta tipologia, repartides pels carrers del nucli antic. Algunes d'elles estan datades i ens informen del període en què, majoritàriament, van ser executades: finals del segle XVI i primera meitat del XVII.

Un cas a part és la llinda que podem veure a la Baixada de la Doma, de 1724, on, a més del símbol del Calvari, hi ha les eines habituals d'un mestre de cases, sens dubte l'ofici que devia tenir el propietari.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català