| Tipus | Conjunt urbanístic |
| Període | 1911-1929 |
| Situació |
Alcanís |
El topònim d'Alcanís o el Canís, ara referit a la colònia tèxtil desenvolupada a inicis del segle XX, té origen àrab (al-kanisïat, "temple"). El lloc està documentat des de 1156, quan era propietat del templers. Va tenir església parroquial i es va consolidar com un nucli molt actiu a finals del segle XII. Va quedar despoblat al segle XVII a causa del bandolerisme i la guerra dels Segadors.
Al segle XVIII, el pas del canal de Pinyana i la séquia Major van afavorir la construcció del molins fariners. A finals del segle XVIII, es va alçar el molí de Josep Escuer, del que encara hi ha alguna resta. La primera filatura es va instal·lar a finals del segle XIX. Va ser adquirida per Joan Coma i Cros i, a inicis del segle XX, actuava sota la marca "Coma, Clivillé i Clavel". L'any 1920 va passar a mans d'Indústries Mixtes, S.A., de Terrassa, i és quan es va produir la construcció de la colònia, amb naus, habitatges per als treballadors, església i algunes cases singulars, com la del propietari o la del director.