Església de Sant Joan Baptista
(Benavent de Segrià - Segrià)


Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista

Benavent de Segrià - Església de Sant Joan Baptista (Foto: Albert Esteves, 2025)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorManuel Rodríguez
Situació Plaça del Castell
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
La primera església que va tenir Benavent de Segrià està documentada des de l'any 1159. Es devia reconstruir al segle XIII i és possible que en restin alguns vestigis (dos murs en angle recte) al cementiri municipal.

Al darrer terç del segle XVIII s'havia quedat petita i es trobava força malmesa i, com a tants altres pobles de la comarca, es va decidir construir-ne una de nova. La primera traça del temple va ser executada pel mestre de cases Miquel Batiste, l'any 1787, però la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, que exercia un ferri control sobre aquest tipus d'obres, la va rebutjar. Uns nous plànols van ser encarregats a l'arquitecte acadèmic Manuel Rodríguez, l'any 1793. Al cap de poc temps que s'hi va poder celebrar missa, tot i que les obres es van allargar fins ben entrat el segle XIX.

És una església d'estil barroc classicista, de tres naus de la mateixa alçada, separades per columnes amb capitells d'ordre compost i capçades amb un presbiteri rectangular. Està bastida amb carreus regulars, molt ben tallats. El campanar té un primer tram de planta quadrada mentre que el cos superior i la torrella són vuitavats. La portalada té una obertura d'arc de mig punt flanquejada per columnes cilíndriques amb capitells jònics. Fan de suport d'un frontó semicircular que només s'insinua, trencat per deixar espai al cos superior que emmarca la fornícula.

La imatge que presideix la portada, feta per l'escultor local Ramon Inglés, es va considerar poc apropiada per la direcció de Patrimoni del bisbat de Lleida, però, degut al fort suport popular, els veïns van decidir instal·lar-la, l'any 2017.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català