Església dels Sants Metges
(Sant Julià de Ramis - Gironès)

Antiga església parroquial de Sant Julià de Ramis dedicada als màrtirs Cosme i Damià, coneguts com els Sants Metges. Corona el turó homònim al nord de Girona, un indret que ha estat ocupat de manera continuada des de l’antiguitat preromana fins a l’època moderna. La seva situació en un petit altiplà natural, dominant els passos entre les planes del Gironès i l’Empordà i la vall del Ter, testifica la significació estratègica del lloc al llarg dels segles.

L’evidència documental més antiga de l’església data de finals del segle XII (1187), quan apareix vinculada a una institució canònica agustiniana, però tant l’estil com les tècniques constructives situen la fase primitiva en el romànic primerenc (segle XI). L’emplaçament i les troballes arqueològiques denoten una ocupació anterior: restes d’un temple romà d’època republicana i estructures tardoantigues i visigòtiques sota la fàbrica medieval suggereixen una successió d’usos sacralitzats des de fa més de mil anys. El cementiri adjacent va perdurar des de l’època carolíngia fins pràcticament al segle XX, convertint el conjunt en un focus de vida i mort comunitària continuada. Tot i mantenir la seva condició de parròquia fins al 1943, el creixement demogràfic del poble i el trasllat del centre urbà prop de la carretera N-II van suposar la construcció d’una nova església parroquial.

L’edifici és de planta basilical de tres naus molt estretes i allargades, sense transsepte, cadascuna tancada a llevant per un absis semicircular, encara que l’absis nord va ser suprimit posteriorment per la construcció de la sagristia al 1736. Cobertes amb voltes de canó, les naus presenten un notable canvi de nivell cap a l’extrem oriental, i els arcs formers han estat reconfigurats substancialment, eliminant pilars originals per generar arcs diafragmàtics que reforcen la unitat espacial del presbiteri.

A l’exterior, l’absis nord conserva arcuacions llombardes com a motiu decoratiu, un dels pocs rastres visuals de l’art romànic primitiu. La façana oriental mostra una portalada d’influència renaixentista amb llinda plana i guardapols ornamentats amb caparrons d’angelots, acompanyada de finestres de doble biaix que il·luminen les naus. El campanar de planta rectangular, datat el 1610, s’eleva sobre la sagristia afegida al segle XVIII i actua com a torre-mirador sobre la vall.

L’interior conserva un sepulcre atribuït (per tradició) al segle XII, conegut com “d’en Carlemany”, amb caixa rectangular i tapa massissa a doble vessant, gairebé desproveït de decoració, reflectint el caràcter auster del romànic català.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí