| Tipus | Castell |
| Període | Segle XIII a XV |
| Situació |
Turó del Castell |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
Situat dalt d'un turó que domina el poble, el castell d'Aitona té origen islàmic, L'any 1120 va ser cedit per l’alcaid de Lleida a Ramon Berenguer III. Després de la conquesta cristiana, l'any 1149, era en mans del comte d'Urgell, però el 1209, la comtessa d’Urgell Elvira, vídua d’Ermengol VIII, en va fer donació al rei Per el Catòlic. Va passar a mans dels Montcada mercès al matrimoni de Guillem Ramon de Montcada amb Constança, filla del rei, que l'aportà com a dot. El castell va esdevenir centre de la baronia d'Aitona, convertida en comtat i després marquesat, al segle XVI. Llavors va començar la seva decadència, quan els Montcada van traslladar-se a un palau senyorial, al poble veí de Seròs. Va romandre en mans dels Montcada fins que va passar, per matrimoni, als ducs de Medinaceli, els quals en van mantenir la senyoria fins a l'extinció d'aquestes, al segle XIX.
L'any 1754, en iniciar-se la construcció de la nova església, els vilatans van demanar al marquès el seu desmuntatge per poder aprofitar-ne el material. El que ha ha arribat als nostres dies permet veure com la fortalesa aprofitava el relleu escarpat del turó, descrivint un recinte articulat en tres grans terrasses, que va adquirir la seva configuració cap als segles XIII-XIV. La part millor conservada es correspon amb una part dels murs perimetrals i algunes torres de planta circular que els defensaven.