Santuari de Santa Maria del Merli
(Alguaire - Segrià)


Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Foto: Albert Esteves, 2026)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Foto: Albert Esteves, 2026)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Foto: Albert Esteves, 2026)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Portada

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Portada (Foto: Albert Esteves, 2026)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Detall de l'aparell

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Detall de l'aparell (Foto: Albert Esteves, 2026)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Postal antiga

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Postal antiga

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Postal antiga

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Postal antiga

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Foto: Joan Agelet, Miquel Mateus -calaix.gencat.cat-, 2017)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Corbella i Garcia, Josep Àngel  Salvadó, J. 1983

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli (Corbella i Garcia, Josep Àngel Salvadó, J. 1983 (Foto: J.A.Garcia Corbella, J.Salvadó -invarquit.cultura.gencat.cat-, 1983)

Alguaire - Marededéu de Merli

Alguaire - Marededéu de Merli (Foto: Jordi Clariana/360Lab -cartell in situ-)

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Pintures del segle XVIII

Alguaire - Santuari de Santa Maria del Merli. Pintures del segle XVIII (Foto: Jordi Clariana/360Lab -cartell in situ-)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Carrer Merli
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Santuari construït entre els anys 1265 i 1278, vinculat al convent de les monges santjoanistes d’Alguaire, derruït al segle XVII, durant la Guerra dels Segadors, i promogut per Marquesa de Cervera, filla del noble Ramon de Cervera. La seva construcció s'ha volgut relacionar amb la troballa llegendària de la marededéu de Merli, l'any 1264. Amb la destrucció del convent, va passar tenir-ne cura un ermità que tenia la seva residència en un habitatge annex.

L'edifici ha sofert diverses transformacions al llarg dels anys. Consta d'una sola nau, amb capçalera recta, i dues capelles laterals afegides al segle XVIII, després d'haver-se invertit l'orientació i construït una nova portada on abans hi havia l'absis.

A l'interior es venera la imatge de la marededéu de Merli, gairebé destruïda l'any 1936, que sembla que només conserva el cap de l'original, del segle XIII. Però el més interessant són les pintures murals, de la segona meitat del segle XVIII, que narren els conflictes patits per les monges santjoanistes en les seves disputes amb el Comte d'Urgell.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català