| Tipus | Conjunt urbanístic |
| Període | Segle XVIII |
|---|
| Estil | Neoclassicisme |
|---|
| Autor | Josep Mas Dordal |
| Situació |
Carrer Major / Carrer de la Mercè |
| Interès | Especial interès  |
|---|
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
La vila d’Almacelles és un exemple destacat de població de nova planta, impulsada durant el segle XVIII dins el context de reformes agràries i il·lustrades a la monarquia borbònica.
Després de la Guerra dels Segadors, al segle XVII, el territori va quedar en gran part despoblat i econòmicament afeblit. Durant el regnat de Carles III (1759–1788), es van promoure polítiques de colonització interior amb l’objectiu de recuperar terres ermes, augmentar la producció agrícola i reforçar el control administratiu del territori. En aquest context, Almacelles va ser refundada a partir de 1773 com a poble de colonització planificada, sota la senyoria del barceloní Melcior de Guàrdia i Matas, que va adquirir el despoblat. El projecte va ser dirigit pel mestre de cases Josep Mas Dordal, el qual va proposar un model urbanístic de criteris racionals i ordenats, propis de la Il·lustració: carrers rectilinis, traçat en quadrícula i una plaça central com a nucli cívic i religiós. Aquest model ortogonal es va avançar gairebé un segle a l'Eixample barceloní de Cardà.
Les cases projectades, distribuïdes en soterrani, planta baixa, pis i golfes tenien dimensions considerables i estaven ben acabades. Cal tenir en compte que algunes d'elles van ser adquirides per famílies benestants barcelonines, tot i que en general eren ocupades habitualment per masovers.. Eren cases que anaven de carrer a carrer, amb una gran entrada al carrer principal i la part del darrera destinada als estables. Al soterrani hi havia els cellers i sitges per emmagatzemar cereals i les golfes es feien servir de magatzem. Totes seguien el mateix model i eren idètiques exteriorment, amb les portes i finestres d'arc escarser, emmarcades amb pedra, i balcons al primer pis.
Els colons que s’hi establiren provenien principalment d’altres zones de Catalunya i també d’altres territoris de la monarquia. Se’ls oferien terres, habitatge i certs avantatges fiscals per incentivar el repoblament. L’economia es basava en l’agricultura de secà, amb conreus com cereals, oliveres i vinya.