Passatge del Rellotge
(Barcelona | Ferran - Escudellers - Barcelonès)


Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2019)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Passatge del Rellotge

Barcelona - Passatge del Rellotge (Foto: Albert Esteves, 2007)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XIX
AutorElies Rogent Amat
Situació Escudellers, 38-40 / Passatge del Rellotge
El Passatge del Rellotge fou promogut el 1862 pel banquer Evarist Arnús i el paleta Martí Codina, que adquiriren una finca propietat del marquès de la Bàrcena als seus hereus i n'encarregaren el projecte al mestre d'obres Narcís Nuet, especialista en passatges. Tanmateix, aquest renuncià abans d'acabar l'obra, que fou assumida per l'arquitecte Elies Rogent.

El 1869, Arnús comprà la seva part a Codina i el 1871 hi traslladà el seu despatx, que els seus successors convertirien en la Banca Arnús. Entre 1878 i 1880 va adquirir les finques dels núms. 6 i 8 del carrer dels Còdols per a ampliar el conjunt, encarregant-se'n el mateix Rogent. Com a curiositat, cal assenyalar que, al projecte original de Nuet, el darrer pis (golfes) tenia finestres bífores, una petita mostra del Rundbogenstil alemany introduït a Barcelona per Elies Rogent. En canvi, aquesta planta no existeix a l'ampliació posterior.*

En conjunt, el passatge té forma de T, obert al carrer Escudellers i al carrer Còdols, amb un tram més curt que no té sortida. Els edificis tenen una concepció unitària i formen un interessant conjunt malgrat haver perdut alguns dels seus elements originals, com la claraboia o el rellotge que li va donar nom, obra de 1864 del reconegut mestre Albert Billeter, autor d'altres rellotges de la ciutat -l'astronòmic de l'Acadèmia de Ciències o el de la catedral, per exemple-.

*Font: Octavià Alexandre

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català