| Tipus | Edifici industrial o agrícola |
| Període | 1911-1929 |
|---|
| Estil | Modernisme |
|---|
| Autor | Enric Catà Catà, Joan Bergós Massó |
| Situació |
Crtra. de Constanti, km. 2,36 |
Aquesta és una obra dels arquitectes Enric Catà Catà, -deixeble de Domènech i Montaner i cunyat del fundador de la granja Joan Roca Soldevila, enginyer agrícola-, i de Joan Bergós Massó, especialista en arquitectura rural. De la seva potència industrial són testimoni els immensos galliners. El primer, modernista tardà -de 1929/31-, és una nau de dos pisos, de 86 metres de llargària, dividida amb envans que, a la part superior, sobresurten expressivament cap a l'exterior mitjançant murs esglaonats en degradació. Està sostinguda per grans voltes de mocador de maó pla o volta catalana sobre columnes, a la part baixa. El segon, el de tres pisos -de cap a 1945-, compta amb una bonica escala de caragol a l'interior i uns grans dipòsits al capdamunt. Van ser capdavanters tecnològicament -estaven dotats de maquinària d'incubació-, i ara es troben força malmesos, però imponents, en la que va ser considerada, al seu temps, la granja més gran d'Espanya.
La casa, que es conserva en molt bon estat, guarda força semblança amb altres obres de Catà, com la casa Pau Bernadó (1907) o l'escola Sant Martí (1932), ambdues a Arenys de Munt, o les Destil·leries Gerunda (1911), de Girona, caracteritzades per l'ús decoratiu, tant de cartel·les esglaonades de maó vist suportant balcó i cornises, com de la ceràmica verda en impostes i brancals.
Al davant de la casa hi ha una magnífica pèrgola i l'entrada al gran refugi antiaeri, construït durant la guerra civil, molt ben conservat.
Tot el conjunt forma part d'una propietat privada i no és visitable.