Can Rifà o Santa Maria del Roure
(L'Esquirol - Osona)

Originalment era una casa d'estiueig, amb jardí, feta construir per Eduard Rifà Anglada, de Manlleu, l'any 1924. És un edifici de pedra, de planta rectangular, que adopta un estil inspirat en l'arquitectura tradicional catalana, si bé amb una torre circular, a la cantonada, una mica fantasiosa. Als anys 60 es va construir una capella al jardí, al costat d'un roure, d'on li ve el nom de Santa Maria del Roure.

A part de la mansió, hi havia altres construccions a l'entorn, com unes cavallerisses i una bassa, així com habitacles per al servei, que també ocupava les golfes. De l'interior, destaca l'escala modernista de fusta, els terres, els arrambadors i els mosaics ceràmics, els arcs i les columnes neoromànics, els enteixinats i la xemeneia -decorada amb caps de llop i de xai-, conservats. Tant aquells espais exteriors, com els interiors -la sala de fumadors va esdevenir capella, per exemple-, han anat adaptant-se als canvis d'ús i de propietaris.

Després de la guerra civil, sent encara propietat dels Rifà, va acollir nens víctimes del conflicte. L'any 1967, va passar a mans de les monges vedrunes, que li canvien el nom i que ja hi feien colònies. Des de 1987, és una casa de colònies de la Fundació Pere Tarrés.


Junqueras, Oriol; Moliné, Helena; Callén, Elena: Albergs amb història. Agència Catalana de la Joventut, 2008

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí