Església de Sant Pere
(Roda de Ter - Osona)

El precedent de l'actual temple de Sant Pere és una capella de camí, situada al cap del pont sobre el Ter, a l'antiga Strata Francisca o camí de França. És probable que inicialment fos només un pedró erigit amb el mateix pont i que, cap a mitjan segle XII, es convertís en una petita capella, a redòs de la qual es van construir les primeres cases. Després de la destrucció soferta per l'església de Sant Pere de l'Esquerda, l'any 1314, el culte es va traslladar a la capella, que va acabar esdevenint a nova església parroquial de Sant Pere.

L'església actual es va iniciar l'any 1768 i es va enllestir cap a 1793*. Va ser projectada per Joan Soler Faneca (Barcelona, 1731 - 1794), un dels arquitectes catalans més reputats del segle XVIII, i construïda pel mestre d'obres Font, de Manlleu. L'any 1936 va ser incendiada i es va perdre tot el mobiliari litúrgic, inclòs un retaule del segle XIX. L'edifici es va restaurar l'any 1941 i l'any següent es va consagrar el nou altar, amb el seu baldaquí.

És un edifici d'estil barroc classicista, d'una sola nau, amb capelles laterals intercomunicades. La façana principal presenta un coronament mixtilini, típicament barroc, i una portalada d'arc escarser flanquejada amb pilastres rectes, les quals sostenen un frontó lobulat amb una fornícula central on ara hi ha una imatge moderna de sant Pere. Té inscrita la data de 1774. El campanar és coetani, amb el cos superior xamfranat, coronat per una torrella amb coberta piramidal corbada.

*Font: L'activitat constructiva a Vic i comarca durant el segle XVIII (Maria Garganté). Ausa XXVI.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí