Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVIII |
---|
Estil | Barroc |
---|
Autor | Josep Mas Dordal / Francesc Folguera, Camil Pallas, Lluís Bonet, Jordi Bonet (reformes |
Situació |
Plaça de la Mercè, 1 |
Interès | Especial interès  |
---|
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
La primera església de la Mercè va ser construïda el 1267 i modificada pel mestre d'obres Jaume Cercés, entre 1336 i 1377. La façana es va enllestir l'any 1419. Durant la primera meitat del segle XVII es va bastir el convent nou, l'actual Capitania General, i es van fer nombroses obres a l'església gòtica, com un retaule nou (actualment al MNAC), la sagristia o l'antic orgue. L'orgue actual és una obra de 2018, del reputat Gerhard Grenzing.
Entre 1765 i 1775 es va construir el temple actual, projectat per Josep Mas Dordal* que va comptar amb la col·laboració del seu germà Pau i de l'escultor Carles Grau. L’altar major el projectà l’arquitecte valencià Vicent Marro i es va inaugurar l'any 1794. La imatge de la Mercè situada al cambril és una talla gòtica atribuïda a Pere Moragues (de cap a 1361).
L'edifici constitueix un dels millors exemplars de l'arquitectura religiosa del barroc català, influït en l'aspecte exterior per l'estil de Bernini i en l'interior per les esglésies de la Contrareforma. Té planta de creu llatina amb cúpula sobre el creuer, una nau central més alta, que dobla en amplada a les laterals, i quatre capelles laterals a cada costat, a més de la capella del Santíssim. Les capelles suporten, al pis superior, tribunes tancades amb gelosies. També compta amb un cambril on es conserva la imatge gòtica de la Mare de Déu. La façana té el frontis pla i els laterals corbats i una portada amb columnes corínties i frontó semicircular. A la façana lateral del carrer Ample es va traslladar, l'any 1870, la portada gòtica de l'església enderrocada de Sant Miquel. La gran cúpula sobre el creuer va ser construïda i acabada entre 1883 i1888 per Joan Martorell i capçada amb una imatge de la Mare de Déu, destruïda l'any 1936. Els germans Oslé en van fer una de nova l'any 1956, de bronze, fosa al taller Valls. Els vitralls són obra dels tallers Maumejean i Amigó, restaurats modernament per Grau Montserrat. La destrucció de 1936 va afectar tota la decoració interior del temple. Acabada la guerra es va iniciar la restauració i el nou altar, de Francesc Folguera, es va enllestir l'any 1960. La cúpula la va pintar Victorià Codina Langlin l'any 1888 i la va restaurar Josep Obiols en la part dels arcs del presbiteri i les petxines, el 1956. Pau Macià Pons va realitzar diverses pintures decoratives i mosaics. I l'escultor Claudi Rius, les imatges de sants de les capelles laterals. També hi havien intervingut abans Agapit Vallmitjana, Josep Llimona i Enric Sagnier -capella del Descendiment-.
*Josep Mas Dordal (Artés,? - Barcelona, 1808), va ser també l'autor del palau Moja (1776-1786), de la reforma de l’església d’Arenys de Mar (1774-1784), de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, del poble i església de nova planta d'Almacelles (1774-1777), del palau nou del bisbe Gabino Valladares i Messía a la plaça Nova de Barcelona (1782-1786) i de la Taula de Comuns Dipòsits a la plaça de Sant Jaume. També s’encarregà de la construcció del port de Palamós.