Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla
(Sant Julià de Vilatorta - Osona)


Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla. Altar Major

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla. Altar Major (Foto: Albert Esteves, 2026)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla. Altar Major

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de Puig-l'agulla. Altar Major (Foto: Marcel·lí Gausachs -Arxiu Centre Excursionista de Catalunya-, 1915)

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla

Sant Julià de Vilatorta - Santuari de la Mare de Déu de Puig-l'agulla (Foto: Jaume Biosca -Arxiu Centre Excursionista de Catalunya-, 1936)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilNeoclassicisme
Situació Puig-l'agulla, des de Vilalleons
Santuari d'origen molt antic relacionat amel suposat lloc de trobada de la marededeu de Vilalleons. Quan l'església de Santa Maria de Vilalleons va ser incendiada pels francesos, l'any 1654, es va decidir construir una capella en aquest indret, la qual va ser beneïda l'any 1673 i va gaudir de molta popularitat a tota la comarca. L'edifici actual és més tardà, de l'any 1775, d'estil neoclàssic. Té una sola nau, amb cimbori i cúpula, capçada amb un absis semicircular. Té un portal d'arc carpanell, emmarcat amb pilastres llises, damunt del qual hi ha una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu. Té inscrita la data de 1775. L'any 1883 es va construir el cambril, i el 1897, el campanar.

A la façana destaquen dos escuts heràldics, obra de Josep Moretó, que pertanyen al bisbe de Vic, Bartolomé Sarmentero (el de l'esquerra) i a diverses nissagues catalanes (el de la dreta).

A l'interior del temple hi ha diversos retaules d'interès. El retaule major és obra de Dalmau Messeguer, de 1790 (la marededeu és de 1940). Hi ha també els retaules de Sant Miquel, de Sant Ramon Nonat (segle XIX) i de Sant Segimon (1671).

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català