Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat
(Sitges | La Vila Vella - Garraf)


Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: José Aguado, 2018)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: José Aguado, 2018)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: Albert Esteves, 2022)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: José Aguado, 2018)

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat

Sitges - Palau Maricel de Terra. Llar de foc de la Generalitat (Foto: José Aguado, 2018)



TipusElement singular
Període1911-1929
AutorJoan Rubió Bellver / Josep M. Camps Arnau (escult.)
Situació Palau Maricel de Terra. Saló d'Or
Llar de foc monumental instal·lada al Saló d'Or, l'any 1936, en substitució d'una xemeneia gòtica, procedent de Jaca, que va ser traslladada al Palau de Pedralbes. Va ser projectada per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver i executada per l'escultor Josep M. Camps Arnau, l'any 1926, a petició del llavors president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, per decorar el seu despatx.

L'obra, que es mou entre el modernisme medievalista del cos central i el classicisme noucentista de les escultures, és d'un enorme virtuosisme. Destaquen les figures dels atlants de la base, que representen la Industria i el Comerç, i les figures al·legòriques de la Maternitat i l'Educació. Al centre, l'escut de la Generalitat i escenes relacionades amb l'agricultura, la indústria, el transport i les arts.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català