Església de Santa Maria
(Manlleu - Osona)

L'església parroquial de Manlleu, tal com la veiem en l'actualitat, és fruit d'una reconstrucció duta a terme entre 1939 i 1955, dirigida per Josep M. Pericas. El gran temple barroc del segle XVIII va ser destruït el mes de juliol de 1936. Només van quedar dempeus una part de la façana i el campanar, que es van conservar en la reconstrucció (vegeu enllaç). La nova església, bé que inspirada en l'anterior, és fruit d'una reinterpretació molt personal de l’arquitecte Pericas.

L'existència d'una església a Manlleu està documentada des de l'any 906, quan se'n va consagrar una que, de fet , substituïa una altra anterior. Durant la plenitud del romànic es va fer una església nova, acabada l'any 1086, al voltant de la qual es va aplegar una petita comunitat religiosa que va esdevenir monestir agustinià, a partir de 1105 i que va suposar l'origen de la vila de Manlleu. El conjunt comptava amb un claustre romànic, una ala del qual es va refer l'any 1571 i ara es conserva com a galeria prop de la rectoria. Tot plegat es va substituir, entre 1780 i 1782, per un nou temple barroc, d'una nau, amb deu capelles laterals, ampliat el 1821 amb la Capella Fonda. El 1846, es va iniciar la construcció d'un monumental altar major. Tot plegat es va perdre en la crema de 1936.

L'edifici actual, recobert de còdols de riu, consta d'una nau molt ampla, coberta amb una volta de canó feta amb cassetons, i capçada amb un absis poligonal. Compta amb capelles laterals separades de la nau amb arcs de mig punt que descansen sobre columnes i pilastres. Les finestres circulars expliquen la Lletania Lauretana, amb dibuixos de Carles Llobet Raurich, materialitzats pel taller Bonet el 1947. El primer projecte ornamental del presbiteri, amb un gran baldaquí, i profusió de pintures i escultures, ideat per Pericas, es va bandejar per massa car. L'any 1954, tira endavant un altre disseny, més modest, amb murals del mateix Llobet Raurich. el grup escultòric de l'Assumpció de Maria, reproducció feta per Josep M. Camps Arnau de la imatge que presidia l'altar major de Santa Maria del Mar, de Barcelona i les estàtues dels pares de l'Església, de Francesc Juvanteny. Voltes, sòcols i finestres van ser esgrafiats per Ferdinandus Serra.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí